Entrades

Reflexions d’estiu

Sóc alegria i tristesa, sóc emoció i raó, sóc humana i vull sentir-me lliure per sentir.

Viurem aquest mes d’agost en funció del que ens estigui passant en aquest moment i de com ens sentim. Per uns seran les millors vacances de la seva vida, per altres seran unes bones vacances, per altres seran vacances difícils i pels altres no seran vacances. Totes les opcions són humanes, vàlides, respectables i possibles.

Pensant en les diferents vivències que tindrem uns i altres de les vacances, i de les circumstàncies en les que jo viuré les meves, he recordat experiències d’aquests darrers anys, que m’han fet observar dues tendències contraposades que circulen per l’ambient. Són dos tipus de missatge, que sota el meu punt de vista, ens poden acabar fent sentir culpables de sentir.

El primer és un corrent que he viscut molt en la meva pell. És aquell que et recorda que si dius que et sents molt feliç, segur que amagues alguna cosa. I reps comentaris del tipus: “ui, aquest somriure és fals, darrera s’hi amaga alguna cosa”, “és impossible estar tan feliç i positiu, segur que no t’estàs enfrontant a la realitat”, “com pots sentir-te feliç amb les desgràcies que hi ha al món?” i “bla, bla, bla…”. Mostrar-te súper feliç pot ser un inconvenient, i fins i tot pot ser motiu d’exclusió dins un grup.

El segon corrent, és el que prodiga la psicologia positiva, hem de mirar sempre en positiu, hem d’estar alegres i contents i hem de ser uns súper herois disposats a sortir contínuament de la nostra zona de confort. Els comentaris que pots rebre des d’aquesta banda són del tipus “no tens cap dret a queixar-te, deixa de ser victimista”, “si has de venir a sopar amb aquesta cara de pomes agres, millor que no vinguis”, “t’he trepitjat i t’he menystingut, encara que ara no ho entenguis algun dia veuràs que era el millor per tu” i “bla, bla, bla…”. Si no ets un heroi que viu totes les experiències negatives sabent treure’n una gran lliçó de vida, és que no ets ningú.

Escoltant a uns i a altres gurus amb esperit crític, jo he preferit treure les meves pròpies conclusions. Aquí les comparteixo per qui en pugui o vulgui treure profit, i us animo també, si us ve de gust, a treure les vostres.

1. Pot ser que em senti tan feliç que no tingui ganes de sortir de la meva zona de confort, perquè la trobo meravellosa i vull mantenir-me dins ella pels segles dels segles. Sortiré de la meva zona de confort quan aquesta em limiti o m’incomodi, o quan les circumstàncies de la vida m’hi obliguin. Però no ho faré per què algú em digui que és el que he de fer ni perquè sigui l’únic camí.

2. Pot ser que vulgui anar a sopar amb els meus amics perquè no vull estar sola, però no puc deixar la meva tristesa a casa tancada amb pany i clau, si jo vinc a sopar, la meva tristesa també ha de tenir el seu plat a taula i sentir-se benvinguda.

3. Si et dic que estic en un moment meravellós de la meva vida i que sóc immensament feliç, potser és veritat, encara que a tu et sembli impossible sentir-te així algun dia.

4. Estar enfadat, tenir por, sentir enveja o desmotivació, és un fet humà. No només tinc dret a sentir-me així, sinó que és inevitable. Puc decidir què faig, però no com em sento. Evidentment en funció del que faci puc influir en les meves emocions, i això sí és a les meves mans.

5. Faré les coses que em vegi en la necessitat de fer, les coses que cregui que em seran útils, les coses que jo vulgui fer. No faré les coses perquè me les digui algú. Per tant si algú vol que jo faci alguna cosa, ho aconseguirà més aviat fent-me veure la necessitat de fer-ho que imposant-m’ho com a dogma de fe.

6. Els darrers cinc punts els podeu compartir, els podeu rebatre, els podeu ignorar, o els podeu llençar a la paperera. Qualsevol opció estarà bé si és la que vosaltres heu decidit. Ningú no tenim la veritat absoluta, si és que aquesta existeix.

Jo vull viure aquest mes d’agost sent conscient de mi mateixa i deixant-me sentir. I tu? Com el vols viure?

Fotografia: obra d’Enric Font

Vacances en petit format

Cada petit canvi d’etapa representa nous propòsits, nous objectius i nous reptes, i és ben cert que cal mirar endavant, ja que l’ahir ja no existeix.
De tota manera, és important que no oblidem les experiències viscudes, que van deixant una petja d’aprenentatges, que si els anem ordenant, posant en pràctica, i ens són útils, sempre podran formar part del nostre equipatge present.
El meu aprenentatge d’aquest estiu ha estat constatar un fet que ja sabia, però que mai no havia experimentat amb tanta nitidesa, potser degut a haver-me quedat a casa tot el mes d’agost i haver-me proposat viure uns dies inoblidables: cada dia podem gaudir d’alguna petita cosa que ens ha fet feliç aquest estiu. Reproduint petits moments de les teves vacances, generes durant tot l’any unes micro-vacances.

Evidentment parlo de les persones que tenim les necessitats bàsiques cobertes. Sóc conscient i no vull oblidar, els milions de persones que viuen en situacions límit.

A continuació detallo 10 experiències que m’han fet sentir bé aquest estiu i que puc repetir sense esperar les properes vacances:

1. Experimentar gratitud per poder parar de treballar durant un període de temps, per menjar cada dia, per tenir un lloc on viure, per tenir la salut suficient per tirar endavant, i per tot allò que vingui de més.

2. Obrir els ulls cada matí al despertar-me, i percebre la màgia de tenir un dia més per davant.

3. Ajudar als que crec que ho necessiten. Comprometre’m amb allò que vull i puc complir, i complir-ho.

4. Tenir converses absurdes, d’aquelles que et fan perdre la noció del temps, mirant el mar, els estels, la lluna o els núvols.

5. Compartir alguna creació pròpia amb persones que la sàpiguen apreciar. En el meu cas han estat co-creacions culinàries.

6. Mirar el lloc on visc com si fos una turista que és el primer cop que hi arriba.

7. Gaudir de l’exercici físic quan em pensava que l’esport no estava fet per mi.

8. Fomentar espais que afavoreixin ampliar el meu cercle de persones i la vida social en el meu entorn.

9. Compartir part del meu temps amb els amics i amigues que ho han pogut o volgut fer.

10. Viure i riure amb les persones que més estimo.

Aquestes 10 fantàstiques experiències que han amenitzat les meves vacances, les puc seguir gaudint durant tot l’any, vivint els meus minuts de micro-vacances diàries amb intensitat.

El mes de setembre em trobarà somrient.