Entrades

T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré

Aquest era el títol d’un musical força divertit que Vania Produccions va portar al Poliorama ara ja fa uns quants anys. És un títol interessant, perquè realment ens connecta amb la realitat. Sovint, projectem en les potencials parelles els nostres somnis, pensant que la persona que tenim davant és una escultura de fang ben tendre i modelable al nostre gust. Amb la falsa necessitat de parella, qualsevol candidat o candidata ens serveix, i ens auto enganyem pensant que som escultors de persones.

Al mateix temps, nosaltres també ens tornem com una mena de “blandiblub”, adaptant-nos de manera ben tova i mostrant només allò que sabem que agradarà a l’altre. D’aquesta manera atraiem persones que s’enamoren d’algú que no existeix.
És el dia a dia el que acabarà desemmascarant als amants que, quan han projectat un miratge en l’altre, es sentiran inevitablement frustrats i decebuts.

Si quan coneixes algú observes els petits detalls, serà més fàcil descartar a qui ja està clar que no encaixa. Si al mateix temps, et mostres de manera espontània, sense tabús, potser hi haurà qui no se t’acostarà, però qui ho faci, és més probable que s’estigui enamorant de tu i no d’una il·lusió.

Un altre fet a tenir en compte és que les persones canviem i evolucionem de maneres diverses, i que fins i tot quan hem triat de manera adequada, aquell encaix pot tenir data de caducitat. Això és més freqüent en parelles que comencen la relació de molt joves.

Per tant, per estar disposats a que ens descartin i a descartar, primer hem d’acceptar que tenir parella és un estat. No és l’únic, no és el millor, i pot ser contraproduent quan ho vivim com a una necessitat.

Per mi, la parella és com un tamboret, perquè s’aguanti de manera ben estable necessita almenys tres potes, les tres “C”: CAP, COR i COS. El CAP em diu quan aquesta persona em suma, m’aporta, em tracta bé, em respecta, tenim valors comuns… El COR em fa sentir amor i altres emocions molt agradables de sentir, i el COS em diu quan la persona “em posa”, m’atreu.
Hi ha moltes altres potes que poden sostenir aquest tamboret, i cadascú hem de tenir clar quines són les nostres. També hi ha parelles que subsisteixen tota la vida a peu coix, i s’aguanten! Ara bé, quanta energia necessiten per funcionar? Jo sóc del parer que quan les peces encaixen les relacions flueixen i són fàcils.

Sigui quina sigui la situació, cal sobretot que siguem conscients de les tries i les renúncies que fem, els únics responsables d’aquestes som nosaltres mateixos.

I finalment recordem la importància de la comunicació interpersonal en tot plegat. Les nostres necessitats i les potes del nostre tamboret no es veuen. Per tant, si les nostres parelles potencials ens volen conèixer i nosaltres no ens expliquem, només els queda l’opció d’interpretar.

La necessitat de mantenir converses incòmodes

Quan en els cursos que imparteixo pregunto als meus alumnes quines coses valoren en les relacions humanes, un alt percentatge de persones respon que els agrada la sinceritat i la gent que parla clar.

Per altra banda, la meva experiència em diu que el nivell de maduresa per poder parlar clar de les coses que no ens agraden, ha de ser força alt. Malauradament, no sempre estem a l’alçada i la sinceritat tan reclamada pot acabar passant factura.

En les relacions socials superficials no és necessari, jo ni tan sols aconsellaria entrar a debatre certes qüestions. Ara bé, quan volem construir relacions sòlides de parella, família, amistat i també professionals, es fa indispensable tenir la determinació i la serenor per poder proposar i abordar converses incòmodes.

A continuació detallo les claus per a construir relacions sòlides i mútuament satisfactòries:

1.  Autoconeixement: tenir molt clar quines són les nostres necessitats bàsiques a banda de les purament essencials per a la supervivència, haver-les avaluat i haver pres consciència de quines són les realment importants per nosaltres i passen per davant d’altres. També conèixer els nostres valors essencials, allò que realment volem conservar. Reconèixer les nostres emocions, entendre-les, acceptar-les, saber-les expressar i gestionar-les de manera potenciadora.

2.  Comunicació: per què ens coneguin i també per conèixer l’altre. Per tenir clares les necessitats i els valors de cadascú. Per a expressar les nostres emocions i entendre les de l’altre i la seva manera de viure la realitat. Si una persona no parla, o no vol escoltar, a l’altra només li queda interpretar o ser interpretada, i aquest filtre subjectiu, massa sovint porta a mals entesos que són totalment evitables. Puc i tinc el dret de decidir passar per alt la necessitat d’una altra persona, el que és una llàstima és fer-ho per desconeixement.

3.  Empatia: per tenir cura de les necessitats i interessos dels altres, i poder entendre des d’on viuen la realitat, que sovint és des d’una visió molt diferent a la nostra.

4.  Coratge: per tenir cura de les pròpies necessitats i interessos i no cedir per por o evitació del conflicte. Enfrontant-nos a la situació i no a la persona que tenim davant.

5.  Compromís: per assumir les pròpies responsabilitats i actuar amb la ferma voluntat de fer créixer la relació amb respecte cap a un mateix i cap a l’altre.

6.  Autoestima: per detectar quan val la pena lluitar per una relació i quan és millor posar-la al calaix de les relacions socials superficials o simplement donar-la definitivament per tancada. I també, per no insistir en estar a la vida d’algú que no t’hi vol, o voler que estigui a la teva vida algú que no vol ser-hi.

Actuar de manera passiva, és evitar o negar els conflictes passant per alt les pròpies necessitats. Si aquesta conducta és habitual, pot acabar generant molta frustració i insatisfacció. Evidentment hi ha moments en que el més útil és callar. Si actuem de manera passiva per decisió i convicció, perfecte! Si ho fem per por, és quan generarem el problema.

Actuar de manera agressiva és crear un conflicte passant per alt les necessitats dels altres. Si aquesta conducta és habitual, pot acabar generant relacions i ambients tensos. De tota manera, quan una persona no es comunica, de vegades només et queda la provocació per fer-lo explotar. Si actuem de manera agressiva per decisió i convicció, perfecte! Si ho fem per manca d’autocontrol i després ens en penedim, és quan generem el problema.

Actuar de manera assertiva, és posar els conflictes existents sobre la taula, ni evitant-los, ni creant-los. Per crear relacions interpersonals sòlides, és positiu que fomentem l’assertivitat. Ara bé, cal recordar que abordar un conflicte existent i expressar com ens sentim i què necessitem davant aquella situació, no té res a veure amb crear-lo. Sovint es titlla de conflictives aquelles persones que actuen amb maduresa, responsabilitat i respecte cap a elles mateixes. 

Quan estem atrapats – Exercici d’empatia

Hi havia una vegada un home intel·ligent atrapat en la seva insatisfacció i en la seva ràbia.

Era una persona sàvia, d’aquelles amb les que en un altre context t’hi podries passar hores xerrant de tot i de res a la fresca d’una nit d’estiu. En una d’aquelles tertúlies inacabables després d’un sopar deliciós i d’un bon vi. Persona de la que pots aprendre moltes coses, i que malgrat discrepar en molts aspectes, sempre t’enriqueixen les seves reflexions.

Ell qüestionava la psicologia, qüestionava les formes en la comunicació, qüestionava el sistema, qüestionava tothom que se li posava davant, i em qüestionava a mi.

Qüestionar… Una molt bona manera d’aprendre!

La seva passió defensant els seus esquemes, l’arrossegava cap a una mena de tempesta tropical d’aquelles que s’ho emporten tot, com un tanc que per allà on passa ja no hi creix mai més l’herba.

Qüestionant la dimensió psicològica de les persones, vivia presoner de les seves emocions.

Aquell home em va fer pensar en l’obra d’en Pedrolo “Homes i NO”, on durant tot el text els protagonistes lluiten contra un carceller que els té empresonats, fins que descobreixen que darrera el carceller hi ha més reixes, i que està tan empresonat com ells.

Malgrat que he quedat tocada després de la gran tempesta, encara m’aguanto dreta. Entenc perfectament que la vivència que ell té de la situació que està vivint, li faci tenir reaccions defensives i agressives indiscriminades. Ens pot passar a tots.

M’ha tocat rebre a mi, però sé que no va amb mi i això em fa estar en pau.