Tag Archive for: pandèmia

La pel·lícula de la gestió de l’estrès

Ara que tinc el privilegi de poder fer un mes de vacances, aprofito per compartir les meves reflexions sobre la pel·lícula de la gestió de l’estrès.

Començaré posant sobre la taula una frase d’Aristòtil que m’haureu sentit dir milers de vegades, i que actualment és totalment vigent per la crispació general que percebo. La frase diu així:

“Tothom pot enfadar-se, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això certament no resulta tan senzill”.

És normal que, davant d’aquesta crisi sanitària, les persones estiguem tenses, irritables, susceptibles, enfadades i tristes. El tema és detectar amb qui o què ens estem enfadant i saber-ho gestionar. Realment ho hem d’abocar sobre les dependentes de farmàcies i comerços? Els cambrers? Les professionals de centres sanitaris? Sobre els nostres fills, parelles, amics…? Igual que cal reciclar els residus perquè el món sigui millor, també és important saber on abocar les nostres misèries per tal que la societat i les persones millorem.

En aquest sentit vull fer èmfasi en alguns aspectes rellevants per gestionar el nostre estrès i ansietat:

  1. Som com realitzadors de cinema, podem controlar on posem el focus: has assistit mai al rodatge d’una pel·lícula de terror? Segurament constataràs que veure el rodatge de manera completa fa menys por que quan veus aquell plànol a la pantalla. Això passa perquè durant el rodatge pots observar més coses que aquella escena, veus l’entorn i altres coses que hi estan passant, maquilladors, micròfons, càmeres, alguna tertúlia allunyada de l’escena que visualitzes de reüll, actrius i actors canviant de vestuari, etc. Amb les coses que ens preocupen passa una mica el mateix, com més hi posem el focus, pitjor ens sentim. Obrint el plànol i mirant a altres bandes podrem reduir la sensació d’ansietat o en tot cas evitar magnificar-la més del compte. 
  2. L’estrès és útil, eliminar-lo del tot amenaçaria la nostra supervivència: quan una cosa depèn de nosaltres, és bo enfocar-nos-hi bé, això ens donarà l’energia suficient per a abordar la situació de la millor manera possible. Quan una cosa ja no depèn de nosaltres, descartar el plànol és el més adequat, ja que no aportarà res interessant a la nostra pel·lícula. 
  3. Ajustar les expectatives a la nostra realitat evitarà frustracions innecessàries: un bon autoconeixement així com conèixer i acceptar els altres i el nostre entorn, ens ajudarà a ser més realistes. 
  4. La vida contemplativa també és vida: avorrir-nos i no fer res pot acabar sent un bon recurs. Si el sabem dosificar l’acabarem gaudint.
  5. L’oxitocina és una hormona que ens ajuda a reduir els nivells d’estrès, a relacionar-nos millor i a augmentar la nostra autoconfiança. A continuació trobaràs un joc de paraules per descobrir 13 activitats quotidianes que ajuden a generar-la. I si no les trobes totes, aquí hi tens la solució 😉

I ara, ja pots començar a rodar la millor pel·lícula de la gestió de l’estrès possible d’aquest mes d’agost: 3, 2, 1… Acció!

 

Els vells silencis

Hi ha molts tipus de silencis, uns molt útils i d’altres difícils de gestionar. Uns imposats, com la discapacitat auditiva, d’altres buscats com els de determinats recolliments espirituals. Uns físics, com qualsevol absència de so, i uns mentals com l’absència de pensaments.

En general, el silenci tant físic com mental, és saludable i útil per gestionar el nostre estrès i millorar el nostre benestar emocional. Recollir-se escoltant la natura, apartats del brogit dels nuclis urbans i també meditar, són grans eines que tenim al nostre abast de manera més o menys senzilla.
Per tal de sentir-nos millor i estar més en pau, cal cercar aquesta desconnexió i com tot, entrenar-la.

Altres silencis que conec bé perquè els he mirat als ulls de ben a prop, són els silencis per pressió social, per necessitat, per prudència, per por, per quedar bé, per conservar alguna cosa… Aquells que podem observar en qualsevol equip de treball, en qualsevol organització, en qualsevol família, en qualsevol societat. Fins i tot les persones que majoritàriament detestem aquests silencis, els haurem pogut fer en algun moment determinat. Posats a fer-los, crec que millor que sigui de manera conscient i acceptada.

En aquest sentit, treballar la comunicació dins les organitzacions per poder parlar amb respecte cap a un mateix i cap als altres, i per què els principals silencis siguin per subratllar els conceptes importants, i per escoltar activament, és fonamental per prevenir els conflictes interpersonals i per millorar les habilitats negociadores dels professionals.
L’escolta activa doncs, és una magnífica manera d’utilitzar el silenci, deixant parlar a l’altre, escoltant i al mateix temps observant, recollint, sense judicis ni desqualificacions, les necessitats, pensaments i emocions dels nostres interlocutors.

I mentre escric tot això, escolto un altre silenci punyent, colpidor i dolorós, el del mòbil que no sona, el correu que no rep ni tan sols respostes, els projectes que no entren i la facturació que no arriba. Un vell silenci que moltes persones havíem tingut el privilegi d’oblidar.

 

 

Imatge de Gerd Altmann de Pixabay