Entrades

Festes de Nadal 2019-2020

Amb aquest – Bones festes!!! – en l’assumpte del meu correu, estic expressant el meu desig de tot cor. Tot i així, sabem que les festes de Nadal les vivim cada any de manera diferent en funció del que ens estigui passant.

Sigui com sigui el teu moment, i decideixis celebrar-lo o no, aquestes festes seguiran sent tan reals i teves com qualsevol altre Nadal, i t’animo a que les visquis amb consciència.

Si vols llegir les meves reflexions sobre el dol i les festes de Nadal, pots trobar-les aquí.

Desitjo que l’any 2020 arribi carregat de decisions madures, objectius i projectes.

M’agradarà acompanyar-te en allò que necessitis.

Una abraçada!

Gemma Prats

La teva dona és psicòloga? No et fa por?

Les dues preguntes del títol d’aquest post, són les que van fer al meu marit no fa pas tants anys. A priori podria pensar que la gent té prejudicis, que segur que també és veritat, però recopilant informació viscuda m’adono que malauradament, sovint la realitat supera la ficció. A continuació reprodueixo una sèrie de comentaris reals que m’han fet directament a mi, o que he pogut sentir:

“Anava a una psicòloga que tenia un gos campant per la consulta, em va preguntar si em molestava i li vaig dir que els gossos em feien pànic. El gos va continuar allà durant totes les visites, ensumant-me els peus i posant-me les potes a sobre la falda. Tu creus que això formava part de la teràpia?”

“Anava a un psicòleg per treballar la meva autoestima, em sentia sola i estava molt confosa. Després de 10 visites, a través de les quals va conèixer totes les meves misèries, em va proposar que anéssim a sopar plegats. Ell deia que això m’ajudaria a relaxar-me i trobar-me a mi mateixa. Em vaig deixar seduir i vam començar una relació destructiva, en la que ell utilitzava tota la informació que tenia sobre mi per enfonsar-me encara més. Estic destrossada.”

“Anava a una psicòloga que bevia llaunes de cervesa a la consulta mentre m’escoltava. Era una provocació?”

“Anava a un psicòleg, i després d’un any de teràpia, vaig saber que no era psicòleg.”

“Em sento deprimit, he anat a un coach i m’ha dit que m’anirà millor que anar al psicòleg perquè ell no remena el passat i no em farà patir tant.”

“Vas a un psicòleg? – Noooo, no pensis malament, vaig a un coach.”

“Necessitem una coach, tu ets psicòloga, cada professional al seu terreny.”

Després de recopilar tota aquesta informació, em queda clar que els títols i l’expertesa no són en absolut garantia de bones pràctiques. És important posar-se en mans de professionals i sobretot persones, que treballin amb ètica i seguint un codi deontològic reconegut. Cal tenir molt clar que, com a pacient, client o coachee (persona que es posa en mans d’un coach), tenim el dret de dir que no i, si cal, denunciar les males pràctiques que ens fan molt de mal a tots.

Aprofitaré també aquest post, per aclarir la gran confusió que hi ha sobre els termes, psicòleg, coach, psicoterapeuta i d’altres especialitats “paranormals” (paraula escrita amb ironia, que engloba tota la quantitat de títols que he sentit darrerament que s’atorguen a sí mateixos, “professionals” diversos).

Els psicòlegs, quan fem psicoteràpia, ajudem als nostres pacients a superar el dolor emocional i a millorar el seu benestar i estat d’ànim. Això ho podem fer des de diversos enfocaments professionals: uns exploren a fons el passat, d’altres es situen en el present, uns es centren més en aspectes conscients, d’altres en aspectes inconscients… Si heu anat a més d’un psicòleg, haureu pogut percebre aquestes diferències absolutament lícites.

Segons la guia per la bona pràctica en coaching, en el marc de la Coaching Psychology, elaborada pel Col·legi de psicòlegs de Catalunya, “ El coaching com a activitat genèrica, és una subdisciplina que permet identificar i dissoldre els obstacles que impedeixen a la persona l’assoliment dels seus objectius, així com assolir noves fites que la situïn en un estat de creixement per al millor desenvolupament de les seves competències.”

Si estem parlant de canviar creences, de reconèixer i gestionar emocions limitadores, de prendre consciència de les pròpies necessitats, de processos d’aprenentatge i de passar a l’acció, de què estem parlant si no de psicologia?

O és que els psicòlegs que treballem a la consulta, a banda de psicoteràpia, no hem fet també coaching molt abans que es digués així?

Amb això no estic dient que tots els coach hagin de ser psicòlegs (seria un llarg debat), però sí que opino amb ferma convicció, que per ser un bon coach, cal tenir grans coneixements de psicologia.

Aleshores, som els psicòlegs que hem de formar-nos en coaching? O són els coach no psicòlegs els que s’han de formar en psicologia? Quan et formes en coaching, no t’estàs formant precisament en aspectes psicològics?

Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

Per part meva, sóc psicòloga i també m’he format en coaching i ho seguiré fent, però vull posar sobre la taula el gran valor afegit de ser psicòleg, valor que de vegades es menysté o es confon.

Finalment afirmar que estic totalment d’acord amb aquella frase que em van dir fa molts anys: “…Cada professional al seu terreny.” 

Somies o emprens?

Setembre és un mes de bons propòsits, en aquest sentit porto uns dies reflexionant molt sobre la diferència entre els desitjos i els objectius. Sota el meu punt de vista podríem dir que els objectius són d’una o altra manera desitjos, en canvi no podem fer l’afirmació inversa en tots els casos.

Quants desitjos s’han quedat en un simple somni!

Parlant amb persones diverses, són moltes les que han tingut a la seva vida algun somni d’emprenedor: si pogués faria… Somiar és bonic, però no ens porta massa lluny.

Estic d’acord amb que malauradament, els diners són necessaris per a tirar endavant projectes, però també és cert que les possibilitats d’aconseguir finançament i suports, augmenten amb la solidesa de la nostra proposta.

Durant anys he desitjat coses que sabia que no estaven madures per a avançar. Tot i així, he seguit treballant fort, fent feina de formiga que sovint es tornava invisible, o era considerada com a malaguanyada, com a un esforç llençat a les escombraries. I jo, tossuda seguia endavant!

Aquesta és la primera disposició actitudinal necessària per a emprendre: la determinació. La convicció del que vull i de que ho vull fer, avançant en aquella direcció a pas ferm sense aturar-me.

Cal tenir clar però, que només amb determinació no anem enlloc. La pura determinació ens porta a començar moltes coses i no acabar-ne cap, ens porta a la impulsivitat, a l’egocentrisme i a fracassos més que probables.

La segona de les disposicions és l’estabilitat, per posar la millor data possible al nostre objectiu. Decidint quin és el moment més òptim per fer cada pas. Treballant amb determinació, arriba un dia que saps que allò està madur, que aquell és el moment, que cal aprofitar l’oportunitat d’aquell tren que no tornarà a passar. En passaran d’altres està clar, tot i que seran diferents.

De la mateixa manera que passa amb la determinació, només amb estabilitat tampoc no anirem massa lluny. La pura estabilitat ens porta a no trobar mai el moment òptim, ja que la certesa absoluta no existirà, i cal estar disposats a assumir riscos.

La tercera disposició necessària durant tot el procés és l’obertura, que m’ajudarà a compartir el meu projecte, a preguntar-me què necessito dels altres per avançar, a mirar què fan al meu voltant, a situar-me en un context i sobretot a escoltar i encarar les crítiques, que no totes seran amables, amb ànim constructiu.

I finalment ens cal la flexibilitat, per crear, per innovar, per canviar el camí preestablert i per a afrontar els imprevistos amb la mateixa determinació del principi.

Si aconseguim l’equilibri entre les 4 disposicions actitudinals, augmentem cada cop més les probabilitats d’èxit.

Acabo amb una reflexió: Un somni el puc tenir assegut, un fracàs sempre ve després de donar un pas, un èxit necessita que hagis caminat. I com deia no recordo qui, el dubte permanent de si camino o no, em pot tenir tota la vida a peu coix.

Què fas? Somies o emprens?

2015: La resiliència davant el procés de venda

Descripció

Davant les dificultats del dia a dia que representa un procés de venda sobretot en moments de crisi, és important que els equips comercials estiguin preparats per a afrontar els reptes psicològics del context en el que han de treballar.

Aquesta acció formativa donarà als participants eines emocionals per a gestionar les negatives i manegar la tolerància a la frustració durant el procés comercial. L’objectiu principal de la jornada és enfortir l’auto motivació dels professionals i ajudar-los a assolir els seus objectius.

A qui va dirigit

A professionals comercials de qualsevol sector.

Objectius

  • Treballar aspectes de la intel·ligència emocional dirigits a l’entrenament de la capacitat de resiliència.
  • Donar eines per a mantenir engegat el motor de l’auto motivació.
  • Generar un clima que permeti abocar i compartir experiències amb altres professionals i sectors.
  • Fer un pla d’acció individual dirigit a la consecució dels objectius comercials.

Continguts

  1. El concepte de resiliència: Què és i com s’entrena.
  1. El procés de percepció: Descobriment i incorporació de nous punts de vista.
  1. La intel·ligència emocional per a la millora de l’autoconfiança i l’adaptació als canvis: Situacions, pensaments, necessitats, emocions i reaccions.
  1. La nostra zona de confort: Emocions potenciadores i limitadores.
  1. La piràmide del canvi: De la conducta als valors.
  1. Com mantenir engegat el motor de l’auto motivació i l’autoestima.
  1. Pla individual d’acció.

Metodologia

  •  Suport teòric de conceptes.
  • Exercicis pràctics, vivencials i lúdics, connectant permanentment als assistents amb la seva realitat de manera distesa i relaxada.

Informació del curs

  • Preu: 180€ (IVA inclòs)
  • Idioma del curs: Català
  • Data: divendres 8 de maig
  • Durada: 6 hores (formació bonificable per la Fundación Tripartita)
  • Horari: 9 a 15h
  • Lloc: A concretar

Inscripcions

  • Per telèfon: 658692584

2014: La resiliència davant el procés de venda

Descripció

Davant les dificultats del dia a dia que representa un procés de venda sobretot en moments de crisi, és important que els equips comercials estiguin preparats per a afrontar els reptes psicològics del context en el que han de treballar.

Aquesta acció formativa donarà als participants eines emocionals per a gestionar les negatives i manegar la tolerància a la frustració durant el procés comercial. L’objectiu principal de la jornada és enfortir l’auto motivació dels professionals i ajudar-los a assolir els seus objectius.

A qui va dirigit

A professionals comercials de qualsevol sector.

Objectius

  • Treballar aspectes de la intel·ligència emocional dirigits a l’entrenament de la capacitat de resiliència.
  • Donar eines per a mantenir engegat el motor de l’auto motivació.
  • Generar un clima que permeti abocar i compartir experiències amb altres professionals i sectors.
  • Fer un pla d’acció individual dirigit a la consecució dels objectius comercials.

Continguts

  1. El concepte de resiliència: Què és i com s’entrena.
  1. El procés de percepció: Descobriment i incorporació de nous punts de vista.
  1. La intel·ligència emocional per a la millora de l’autoconfiança i l’adaptació als canvis: Situacions, pensaments, necessitats, emocions i reaccions.
  1. La nostra zona de confort: Emocions potenciadores i limitadores.
  1. La piràmide del canvi: De la conducta als valors.
  1. Com mantenir engegat el motor de l’auto motivació i l’autoestima.
  1. Pla individual d’acció.

Metodologia

  •  Suport teòric de conceptes.
  • Exercicis pràctics, vivencials i lúdics, connectant permanentment als assistents amb la seva realitat de manera distesa i relaxada.

Informació del curs

  • Preu: 180€ (IVA inclòs)
  • Idioma del curs: Català
  • Data: dimarts 16 de desembre
  • Durada: 6 hores (formació bonificable per la Fundación Tripartita)
  • Horari: 9 a 15h
  • Lloc: A concretar

Inscripcions

  • Per telèfon: 658692584