Tag Archive for: emocions

Falses creences sobre el treball en equip

Treballar en equip és una necessitat que, de vegades podem tenir la sensació que ens frena i ens posa traves, però que si es fa bé, és una gran oportunitat d’aprenentatge i creixement. Que ens qüestionin, que ens critiquin de manera constructiva, que ens mostrin altres maneres de fer i punts de vista, estimula la nostra creativitat i ens ajuda a arribar molt més lluny.

Dit això, hi ha una sèrie de falses creences sobre el treball en equip, que m’agradarà posar sobre la taula per la seva reflexió.

Aquí en teniu algunes:

    1. L’objectiu és el més important, les necessitats individuals no compten. Què vols ser tu a la feina? Jo vull ser una persona, no pas un número. Els equips estan formats per persones, i les persones som éssers emocionals. Si tu ets una màquina i jo sóc un número, no serem un equip. El benestar individual i col·lectiu, són indispensables.
    2. Col·laborar és fer sempre tot allò que ens demanin els nostres companys. Un equip és un conjunt de persones organitzades per a aconseguir una fita comuna i compartida, que disposen de recursos, temps, talent, capacitats i materials per a la seva consecució. La paraula “organitzades” és crucial perquè posa de manifest que els rols han d’estar ben definits, i que cadascú té unes responsabilitats i àrees d’actuació. Un company ens pot demanar ajuda en el seu rol, i la nostra actitud cooperadora és importantíssima, així i tot, compte amb els especialistes en fugir d’estudi, que ens acaben traslladant les seves responsabilitats de manera immoral i manipuladora. Saber posar límits també és essencial.
    3. Si la majoria d’integrants d’un equip treballa en equip, les coses funcionen. Si una sola persona de l’equip no treballa en equip, la resta se sentirà frustrada i traïda. Aquest fet sempre serà font de malestar i conflicte, i si s’estanca la relació, s’estanca la tasca. Si tothom no rema en el mateix sentit, l’equip té un gran problema.
    4. En un equip totes les decisions han de ser consensuades. El temps és un factor determinant en el treball en equip, i el consens, tot i ser el més recomanable, no sempre serà possible. Treballar en equip té a veure també en acceptar que no estarem d’acord amb totes les decisions que es prenguin. Liderar comporta prendre decisions difícils, explicant-les i assumint-ne la responsabilitat final.
    5. Tenir converses incòmodes és perjudicial per als equips de treball. Que una conversa sigui incòmoda, no vol dir que no sigui útil. Posar sobre la taula les discrepàncies és imprescindible per treballar amb confiança i respecte. El respecte cap a nosaltres mateixos i cap als altres és un factor indispensable. No parlar de les coses, no vol dir que no existeixin. Millor una estona incòmoda que un malestar permanent.

 

 

Foto: Imatge de Pexels de Pixabay

La tristesa no té agenda

Blue Monday!!! Buf!!!

Si la tristesa tingués capacitat de riure, se n’estaria fent un tip veient que una campanya publicitària ens vol fer creure que ella no decideix quan ha d’aparèixer. Com si les emocions poguessin estar també subjectes a un toc de queda.

Crec que és útil reflexionar sobre que les emocions:

  1. Són nostres, és a dir, potser la meva tristesa no és exactament igual que la teva i, per tant, no es deixa veure en les mateixes circumstàncies.
  2. Són necessàries, ens diferencien de les màquines, ens humanitzen, ens regulen i ens informen de la situació.
  3. Són independents: surten quan els dona la gana, i no les podem decidir. Podem controlar la nostra conducta, allò que diem i allò que fem davant determinades emocions, també podem exercir influència en el nostre pensament, allò que ens diem a nosaltres mateixos i la manera com interpretem la realitat, però intentant controlar les emocions només aconseguirem reprimir-les. I un cop atrapades dins nostre, ens faran un mal molt més potent i difícil de resoldre que el sofriment que ens pot generar sentir-les.

Potser avui estem tristos, o potser contents, enfadats, fastiguejats, sorpresos o ansiosos. Tant se val, res té a veure amb aquest Blue Monday inexistent. Les nostres emocions tenen a veure amb nosaltres i la nostra manera de viure les coses, i quan ens diem a nosaltres mateixos que ens hauríem de sentir de determinada manera i no ens hi sentim, el que fem és sumar la culpa al nostre remolí emocional. I com més emocions sentim, més feina tenim per gestionar-les.

Així que, sigui quin sigui aquest nostre tercer dilluns de gener, és útil que, com cada dia:

  • Ens escoltem.
  • Ens permetem sentir.
  • Acceptem allò que sentim sense jutjar-nos.
  • Expressem les nostres emocions en veu alta o per escrit.
  • Evitem comparar les nostres emocions amb les dels altres.

Per cert, avui dilluns 17 de gener del 2022, a les 13 h, em sento alegre 😉 Serà que la meva tristesa és rebel?

 

Retall Foto: Two Dreamers de Pexels

 

La pel·lícula de la gestió de l’estrès

Ara que tinc el privilegi de poder fer un mes de vacances, aprofito per compartir les meves reflexions sobre la pel·lícula de la gestió de l’estrès.

Començaré posant sobre la taula una frase d’Aristòtil que m’haureu sentit dir milers de vegades, i que actualment és totalment vigent per la crispació general que percebo. La frase diu així:

“Tothom pot enfadar-se, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això certament no resulta tan senzill”.

És normal que, davant d’aquesta crisi sanitària, les persones estiguem tenses, irritables, susceptibles, enfadades i tristes. El tema és detectar amb qui o què ens estem enfadant i saber-ho gestionar. Realment ho hem d’abocar sobre les dependentes de farmàcies i comerços? Els cambrers? Les professionals de centres sanitaris? Sobre els nostres fills, parelles, amics…? Igual que cal reciclar els residus perquè el món sigui millor, també és important saber on abocar les nostres misèries per tal que la societat i les persones millorem.

En aquest sentit vull fer èmfasi en alguns aspectes rellevants per gestionar el nostre estrès i ansietat:

  1. Som com realitzadors de cinema, podem controlar on posem el focus: has assistit mai al rodatge d’una pel·lícula de terror? Segurament constataràs que veure el rodatge de manera completa fa menys por que quan veus aquell plànol a la pantalla. Això passa perquè durant el rodatge pots observar més coses que aquella escena, veus l’entorn i altres coses que hi estan passant, maquilladors, micròfons, càmeres, alguna tertúlia allunyada de l’escena que visualitzes de reüll, actrius i actors canviant de vestuari, etc. Amb les coses que ens preocupen passa una mica el mateix, com més hi posem el focus, pitjor ens sentim. Obrint el plànol i mirant a altres bandes podrem reduir la sensació d’ansietat o en tot cas evitar magnificar-la més del compte. 
  2. L’estrès és útil, eliminar-lo del tot amenaçaria la nostra supervivència: quan una cosa depèn de nosaltres, és bo enfocar-nos-hi bé, això ens donarà l’energia suficient per a abordar la situació de la millor manera possible. Quan una cosa ja no depèn de nosaltres, descartar el plànol és el més adequat, ja que no aportarà res interessant a la nostra pel·lícula. 
  3. Ajustar les expectatives a la nostra realitat evitarà frustracions innecessàries: un bon autoconeixement així com conèixer i acceptar els altres i el nostre entorn, ens ajudarà a ser més realistes. 
  4. La vida contemplativa també és vida: avorrir-nos i no fer res pot acabar sent un bon recurs. Si el sabem dosificar l’acabarem gaudint.
  5. L’oxitocina és una hormona que ens ajuda a reduir els nivells d’estrès, a relacionar-nos millor i a augmentar la nostra autoconfiança. A continuació trobaràs un joc de paraules per descobrir 13 activitats quotidianes que ajuden a generar-la. I si no les trobes totes, aquí hi tens la solució 😉

I ara, ja pots començar a rodar la millor pel·lícula de la gestió de l’estrès possible d’aquest mes d’agost: 3, 2, 1… Acció!

 

Els vells silencis

Hi ha molts tipus de silencis, uns molt útils i d’altres difícils de gestionar. Uns imposats, com la discapacitat auditiva, d’altres buscats com els de determinats recolliments espirituals. Uns físics, com qualsevol absència de so, i uns mentals com l’absència de pensaments.

En general, el silenci tant físic com mental, és saludable i útil per gestionar el nostre estrès i millorar el nostre benestar emocional. Recollir-se escoltant la natura, apartats del brogit dels nuclis urbans i també meditar, són grans eines que tenim al nostre abast de manera més o menys senzilla.
Per tal de sentir-nos millor i estar més en pau, cal cercar aquesta desconnexió i com tot, entrenar-la.

Altres silencis que conec bé perquè els he mirat als ulls de ben a prop, són els silencis per pressió social, per necessitat, per prudència, per por, per quedar bé, per conservar alguna cosa… Aquells que podem observar en qualsevol equip de treball, en qualsevol organització, en qualsevol família, en qualsevol societat. Fins i tot les persones que majoritàriament detestem aquests silencis, els haurem pogut fer en algun moment determinat. Posats a fer-los, crec que millor que sigui de manera conscient i acceptada.

En aquest sentit, treballar la comunicació dins les organitzacions per poder parlar amb respecte cap a un mateix i cap als altres, i per què els principals silencis siguin per subratllar els conceptes importants, i per escoltar activament, és fonamental per prevenir els conflictes interpersonals i per millorar les habilitats negociadores dels professionals.
L’escolta activa doncs, és una magnífica manera d’utilitzar el silenci, deixant parlar a l’altre, escoltant i al mateix temps observant, recollint, sense judicis ni desqualificacions, les necessitats, pensaments i emocions dels nostres interlocutors.

I mentre escric tot això, escolto un altre silenci punyent, colpidor i dolorós, el del mòbil que no sona, el correu que no rep ni tan sols respostes, els projectes que no entren i la facturació que no arriba. Un vell silenci que moltes persones havíem tingut el privilegi d’oblidar.

 

 

Imatge de Gerd Altmann de Pixabay

Vitamines formatives online per a empreses i particulars: noves edicions abril 2020

• Vitamines

1. Conèixer el nostre món interior per comunicar-nos millor

2. Comunicació interpersonal i empatia

3. Gestió de conflictes interpersonals

• Modalitat de la formació: online en directe i amb interacció amb àudio i vídeo.

• Idioma de la formació: català.

• Durada de cada vitamina: 4,5 hores.

• Dates: abril 2020

• Assistents: mínim 6 i màxim 15 persones.

• Preu per vitamina: 75€ IVA INCLÒS – (pagament anticipat per transferència bancària).

*****************20% de descompte si feu les 3 vitamines*****************

• Reserva la teva plaça a: info@gemmaprats.cat – 658692584

2020 – Taller online: Conèixer el nostre món interior per comunicar-nos millor

• Modalitat de la formació: online en directe i amb interacció amb àudio i vídeo.

• Idioma de la formació: català.

• Durada: 4,5 hores.

• Dates: dilluns 30 de març, dimecres 1 i divendres 3 d’abril.

• Horari: de 12 a 13,30h.

• Assistents: mínim 6 i màxim 15 persones.

• Preu: 75€ IVA INCLÒS – (pagament anticipat per transferència bancària).

• Descarrega tota la informació

• Reserva la teva plaça a: info@gemmaprats.cat – 658692584

Nota: Com que no tinc experiència en formació online en directe, i pot ser que em faci algun embolic amb la tecnologia, ofereixo aquesta primera edició amb un descompte especial 😉

PROMOCIÓ ESPECIAL 1a EDICIÓ – Descompte 50%

Festes de Nadal 2019-2020

Amb aquest – Bones festes!!! – en l’assumpte del meu correu, estic expressant el meu desig de tot cor. Tot i així, sabem que les festes de Nadal les vivim cada any de manera diferent en funció del que ens estigui passant.

Sigui com sigui el teu moment, i decideixis celebrar-lo o no, aquestes festes seguiran sent tan reals i teves com qualsevol altre Nadal, i t’animo a que les visquis amb consciència.

Si vols llegir les meves reflexions sobre el dol i les festes de Nadal, pots trobar-les aquí.

Desitjo que l’any 2020 arribi carregat de decisions madures, objectius i projectes.

M’agradarà acompanyar-te en allò que necessitis.

Una abraçada!

Gemma Prats

L’autoestima explicada amb la “teoria del formatge de cabra”

La inspiració per aquest post em va venir durant el Fòrum d’empresaris que va organitzar l’Hort Business a Cabrils el passat dia 30 d’octubre.

En una ponència súper interessant del Pedro Rojas sobre Instagram, ell va recalcar la conveniència de publicar fotografies pensant en el que agrada als altres i no a nosaltres. Aleshores em va venir instantàniament una frase al cap:

Instagram funciona exactament al contrari de l’autoestima.

Això em va fer pensar en com explico jo el concepte d’autoestima quan faig formació, i en la meva “teoria del formatge de cabra” que us exposaré més endavant. I vaig decidir que faria un post a Instagram per parlar-ne, i que seria diferent dels habituals. Triaria una fotografia d’una cosa que no m’agrada gens a mi, però sí a molta gent: l’apreciat i famós formatge de cabra.

L’autoestima és el reconeixement del nostre valor intrínsec, molt més enllà de les nostres capacitats i èxits. Té a veure amb l’autoacceptació i és un factor de percepció individual sobre nosaltres mateixos que no hauria d’estar influït pels altres, tot i que malauradament sovint hi està condicionat. Quan som petits rebem afectes del nostre entorn que anem emmagatzemant i que acabaran incidint en la nostra autopercepció.

Per una banda podem rebre confiança, seguretat, independència, crítica constructiva, etc. Factors que incidiran en què tinguem una bona dosi d’autoconfiança i autoestima.

Per l’altra, podem rebre desconfiança, inseguretat, sobreprotecció o desprotecció, crítica destructiva, etc. Factors aquests, que incidiran en què la nostra autoconfiança i autoestima siguin baixes.

Al marge d’això, la nostra autoestima fluctua al llarg de la vida, i és quelcom que podem treballar a través de la intel·ligència emocional, començant per les tres “autos”: autoconeixement, autocontrol i automotivació.

Però bé, anem a la teoria en qüestió:

Si vaig a dinar amb una persona a qui li entusiasma el formatge de cabra i ens posen un plat d’aquest menjar pudent(*) davant nostre, em taparé el nas immediatament, posaré cara de fàstic i l’apartaré del meu davant. Segurament la persona que m’acompanya estarà contenta perquè n’hi haurà més per ella. Coneix perfectament el que val el producte en qüestió, i que algú el rebutgi no fa que aquest perdi cap valor.

Per tant, si coneixem bé el nostre valor intrínsec, no el devaluarem perquè algú ens rebutgi o ens detesti.

Recordeu: tots som el formatge de cabra d’algú.

(*)pudent és com jo el percebo, i no ha de tenir necessàriament a veure amb la realitat.

2019: Eines per a combatre l’estrès i millorar el benestar emocional (2)

Descripció

Les situacions de cansament emocional sostingudes en el temps poden portar-nos a situacions d’estrès que, si no abordem correctament, podrien derivar en una depressió.

Les diferents experiències de vida van acumulant pes a la nostra motxilla i sovint no som conscients de la situació fins que aconseguim aturar-nos i deixar-nos sentir.

En aquest micro-taller, t’ofereixo eines per a tenir cura de la teva salut emocional i per a ajudar-te a viure el teu dia a dia amb un bon equilibri.

Objectiu general

  • Conèixer les habilitats i estratègies personals per a combatre l’estrès i millorar la teva gestió emocional.

A qui va dirigit

  • Persones que tinguin ganes de millorar el seu benestar emocional tant a nivell personal com professional.

Continguts:

1.  El concepte d’estrès, la seva utilitat i les seves conseqüències: aspectes químics i aspectes psicològics.

2.  Fonts d’estrès (adaptem la dinàmica al grup i a la seva realitat).

3.  Eines per a combatre l’estrès: autoconeixement (necessitats, coneixements, creences, valors, emocions i conductes), el nostre cos i la nostra respiració.

Metodologia:

Pràctica i participativa, amb exercicis individuals i en grup que ajudin als participants a prendre consciència de la seva situació i plantejar-se accions de millora del seu benestar.

Serem entre 6 i 7 persones al voltant d’una taula, treballant de manera molt propera i mirant-nos als ulls. Estareu permanentment connectats amb la vostra realitat i podreu compartir experiències, fer preguntes sobre el vostre dia a dia, i buscar noves maneres d’actuar.

Informació del curs

  • Format: Micro-taller – 2 hores (5-6 persones+formadora).
  • Preu: 45€ (IVA inclòs)
  • Idioma del taller: Català
  • Lloc: Balmes, 9 – 1er 1ª – 08007 Barcelona
  • Data: dijous 12 de setembre del 2019.
  • Horari: 19 a 21h

Inscripcions

Emoció + Creença = emoció x 2

Quantes vegades a la vida has sentit enveja? I en quantes t’has afanyat a afegir-hi l’etiqueta d’”enveja sana”? Les emocions no són sanes o insanes, el que és beneficiós per la nostra salut emocional, és reconèixer-les, acceptar-les i decidir què fem amb elles.

Per tant, l’enveja és enveja es miri per on es miri, i si en algun moment de la teva vida la sents i comences a pensar que no l’hauries de sentir perquè és dolenta i tu no ets tan mala persona com per sentir-la i bla, bla, bla… Aleshores sentiràs enveja i culpa.

Has vist que fàcil que es poden multiplicar les emocions?

Les persones no podem decidir com ens sentim i cal que ho reconeguem i ho acceptem. Totes les emocions formen part de nosaltres i per tant, acollir-les és acceptar-nos amb tot allò que ens agrada i també amb el que no.

El que sí que podem fer i és a les nostres mans, són tres coses:

1. Treballar sobre les nostres creences i pensaments, ja que les emocions se n’alimenten.

2. Reconèixer les emocions que sentim, justament en el moment en què les sentim, acceptar-les i decidir com volem gestionar-les: meditació, esport, art, escriptura, converses pendents…

3. Exercir autocontrol. És a dir, que tot allò que fem, no fem, diem o callem ho decideixi la nostra voluntat i no deixem que se n’apoderin les nostres emocions. Per tant, aconseguir tenir conductes “utilètiques”(*) que ens beneficiïn i ens potenciïn.

Tot això requereix un treball d’auto observació i d’entrenament important. Un temps i un esforç, que només decidirem invertir si hi veiem beneficis. Ho voleu provar?

(*) “utilètica” és un terme que no existeix. Me’l vaig inventar per referir-me a la conducta o a la comunicació. Per mi la comunicació “utilètica” és aquella que és útil i per tant contribueix als nostres objectius, i és ètica i per tant està alineada amb els nostres valors. Com que la utilitat i els valors són personals, només nosaltres mateixos podrem determinar si una comunicació ha estat “utilètica” o no.