Posts

Festes 2018-2019

Tot i que en aquestes dates sempre desitgem a tothom pau i alegria, cal tenir en compte que la tristesa, la ràbia, la por i totes les altres emocions, també tenen cabuda dins el nostre cor.

Aquestes festes, com qualsevol altre dia, tens dret a deixar-te sentir, a acollir les teves emocions siguin les que siguin, a expressar-les, compartir-les i mirar de treure’n algun aprenentatge sobre el teu món interior.

Per un 2019 ple d’emocions sinceres!

2017: Eines per a combatre l’estrès i millorar el benestar emocional

Descripció

Les situacions de cansament emocional sostingudes en el temps, poden portar a l’estrès crònic, i aquest pot ser el preludi de les depressions.

Les diferents experiències de vida van acumulant pes a la nostra motxilla i sovint no som conscients de la situació fins que aconseguim aturar-nos i deixar-nos sentir.

En aquest micro-taller, t’ofereixo eines per a tenir cura de la teva salut emocional i per a ajudar-te a viure el teu dia a dia amb un bon equilibri.

Objectiu general

  • Conèixer les habilitats i estratègies personals per a combatre l’estrès i millorar la teva gestió emocional.

A qui va dirigit

  • Persones que tinguin ganes de millorar el seu benestar emocional tant a nivell personal com professional.

Continguts:

1.  El concepte d’estrès, la seva utilitat i les seves conseqüències: aspectes químics i aspectes psicològics.

2.  Fonts d’estrès (adaptem la dinàmica al grup que hi ha a l’aula i a la seva realitat).

3.  Eines per a combatre l’estrès: autoconeixement (necessitats, coneixements, creences, valors, emocions i conductes), el nostre cos i la nostra respiració.

Metodologia:

Pràctica, participativa i vivencial, amb exercicis individuals i en grup que ajudin als participants a prendre consciència de la seva situació i plantejar-se accions de millora del seu benestar.

Els assistents estaran permanentment connectats amb la seva realitat i podran compartir experiències, fer preguntes sobre el seu dia a dia, i buscar noves maneres d’actuar.

Informació del curs

  • Format: Micro-taller – 2 hores (4-6 persones).
  • Preu: 65€ (IVA inclòs)
  • Idioma del taller: Català
  • Lloc: Balmes, 9 – 1er 1ª – 08007 Barcelona
  • Dates de les 4 edicions: dilluns 11 i dimarts 12 de desembre del 2017.
  • Horari: Grups matí de 10 a 12h – Grups tarda de 19 a 21h

Inscripcions

Reflexions d’estiu

Sóc alegria i tristesa, sóc emoció i raó, sóc humana i vull sentir-me lliure per sentir.

Viurem aquest mes d’agost en funció del que ens estigui passant en aquest moment i de com ens sentim. Per uns seran les millors vacances de la seva vida, per altres seran unes bones vacances, per altres seran vacances difícils i pels altres no seran vacances. Totes les opcions són humanes, vàlides, respectables i possibles.

Pensant en les diferents vivències que tindrem uns i altres de les vacances, i de les circumstàncies en les que jo viuré les meves, he recordat experiències d’aquests darrers anys, que m’han fet observar dues tendències contraposades que circulen per l’ambient. Són dos tipus de missatge, que sota el meu punt de vista, ens poden acabar fent sentir culpables de sentir.

El primer és un corrent que he viscut molt en la meva pell. És aquell que et recorda que si dius que et sents molt feliç, segur que amagues alguna cosa. I reps comentaris del tipus: “ui, aquest somriure és fals, darrera s’hi amaga alguna cosa”, “és impossible estar tan feliç i positiu, segur que no t’estàs enfrontant a la realitat”, “com pots sentir-te feliç amb les desgràcies que hi ha al món?” i “bla, bla, bla…”. Mostrar-te súper feliç pot ser un inconvenient, i fins i tot pot ser motiu d’exclusió dins un grup.

El segon corrent, és el que prodiga la psicologia positiva, hem de mirar sempre en positiu, hem d’estar alegres i contents i hem de ser uns súper herois disposats a sortir contínuament de la nostra zona de confort. Els comentaris que pots rebre des d’aquesta banda són del tipus “no tens cap dret a queixar-te, deixa de ser victimista”, “si has de venir a sopar amb aquesta cara de pomes agres, millor que no vinguis”, “t’he trepitjat i t’he menystingut, encara que ara no ho entenguis algun dia veuràs que era el millor per tu” i “bla, bla, bla…”. Si no ets un heroi que viu totes les experiències negatives sabent treure’n una gran lliçó de vida, és que no ets ningú.

Escoltant a uns i a altres gurus amb esperit crític, jo he preferit treure les meves pròpies conclusions. Aquí les comparteixo per qui en pugui o vulgui treure profit, i us animo també, si us ve de gust, a treure les vostres.

1. Pot ser que em senti tan feliç que no tingui ganes de sortir de la meva zona de confort, perquè la trobo meravellosa i vull mantenir-me dins ella pels segles dels segles. Sortiré de la meva zona de confort quan aquesta em limiti o m’incomodi, o quan les circumstàncies de la vida m’hi obliguin. Però no ho faré per què algú em digui que és el que he de fer ni perquè sigui l’únic camí.

2. Pot ser que vulgui anar a sopar amb els meus amics perquè no vull estar sola, però no puc deixar la meva tristesa a casa tancada amb pany i clau, si jo vinc a sopar, la meva tristesa també ha de tenir el seu plat a taula i sentir-se benvinguda.

3. Si et dic que estic en un moment meravellós de la meva vida i que sóc immensament feliç, potser és veritat, encara que a tu et sembli impossible sentir-te així algun dia.

4. Estar enfadat, tenir por, sentir enveja o desmotivació, és un fet humà. No només tinc dret a sentir-me així, sinó que és inevitable. Puc decidir què faig, però no com em sento. Evidentment en funció del que faci puc influir en les meves emocions, i això sí és a les meves mans.

5. Faré les coses que em vegi en la necessitat de fer, les coses que cregui que em seran útils, les coses que jo vulgui fer. No faré les coses perquè me les digui algú. Per tant si algú vol que jo faci alguna cosa, ho aconseguirà més aviat fent-me veure la necessitat de fer-ho que imposant-m’ho com a dogma de fe.

6. Els darrers cinc punts els podeu compartir, els podeu rebatre, els podeu ignorar, o els podeu llençar a la paperera. Qualsevol opció estarà bé si és la que vosaltres heu decidit. Ningú no tenim la veritat absoluta, si és que aquesta existeix.

Jo vull viure aquest mes d’agost sent conscient de mi mateixa i deixant-me sentir. I tu? Com el vols viure?

Fotografia: obra d’Enric Font

Les paraules dites des del cor

Les paraules dites des del cor, són aquelles que mostren el que hi ha dins nostre. Aquelles que estan en sintonia amb nosaltres mateixos.
Les nostres necessitats, pensaments i emocions, no es poden veure a simple vista, l’única manera que arribin als altres, és a través de les nostres paraules i les nostres accions. Si no som capaços d’expressar-nos, als altres no els queda més remei que interpretar.
El significat que donem a certes paraules, no sempre és el mateix per tothom, i deixar-lo clar, ens ajudarà també a fer-nos entendre. En aquest sentit, aquí teniu la meva interpretació de cada una de les paraules que he triat per la meva Nadala d’aquest any, paraules que, pel fet de ser força quotidianes, no deixen de ser molt importants.

Gràcies: estar agraït no té res a veure amb estar en deute. La paraula gràcies expressa valor. El valor que donem a l’altre i a tot allò que ens dóna.

Si us plau: aquesta expressió, en relacions d’iguals, expressa l’acceptació de que jo no decideixo sobre les accions dels altres, i de que ells faran les coses que vulguin fer. Té a veure amb acceptar les negatives i respectar les decisions alienes malgrat no ens complaguin.

Ho sento: és una expressió a la que atribueixo doble significat, per una banda representa la presa de consciència i acceptació de que ens hem equivocat i no hem actuat com hauríem volgut. Per altra banda, la podem utilitzar quan malgrat no pensar que ens hem equivocat, ens sap greu el malestar que han pogut ocasionar les nostres paraules i/o accions.

Et dono la benvinguda: ho expresso amb unes o altres paraules, quan qualsevol persona en la que intueixo bones intencions, entra a la meva vida.

Adéu: dita amb el cor, és una paraula d’acceptació màxima. El comiat a nivell simbòlic, és necessari per continuar vivint. En aquest cas hi trobo tres significats importants:

1. Diem adéu quan algú marxa sense que nosaltres vulguem que ho faci. Algú estimat mor, una parella ens deixa… L’adéu significa que accepto que hauré de viure sense l’altre, malgrat no sigui el que jo hagués triat.

2. Un altre adéu és aquell que diuen les persones que es veuen obligades a marxar. Persones exiliades, o que saben que han de morir i volen acomiadar-se dels seus éssers estimats o del món on han viscut. És l’adéu dels refugiats que veiem dia rere dia.

3. El tercer adéu és el que diem nosaltres quan marxem voluntàriament. El que diem quan decidim que hi ha persones que no volem que segueixin formant part de la nostra vida. Quan algú no ens aporta valor, ni tan sols bones estones. Fins i tot estimant o quedant-nos sols, de vegades hem de saber dir aquest adéu.

Et perdono: perdonar és netejar el nostre cor de ràbia, odi i ressentiment. Aquestes tres emocions ens fan més mal a nosaltres mateixos que als altres. Prefereixo que m’odiïn que no pas odiar.

Hola: significa fer-me present quan entro a la vida d’algú. Explicar qui sóc i amb quines intencions m’agradaria entrar a la vida d’un altre.

M’ajudes?: demanar ajuda és una de les coses més difícils que ens trobem. Queixar-nos de que ningú no ens ajuda, no facilita que algú ho faci. La majoria de cops que necessitem ajuda, els altres no ho perceben. Seria injust castigar-los per no haver estat endevins.

T’ajudo?: Per ajudar algú, aquest ha d’acceptar l’ajuda. No puc ajudar a qui no vol que ho faci.

T’estimo: és una gran expressió i una gran experiència. És voler el benestar de l’altre, és valorar-lo, és respectar-lo, és tenir ganes de contribuir a la seva felicitat. Si em donessin a triar entre dues coses -estimar o ser estimada-, i només en pogués triar una, triaria estimar.

Quan estem atrapats – Exercici d’empatia

Hi havia una vegada un home intel·ligent atrapat en la seva insatisfacció i en la seva ràbia.

Era una persona sàvia, d’aquelles amb les que en un altre context t’hi podries passar hores xerrant de tot i de res a la fresca d’una nit d’estiu. En una d’aquelles tertúlies inacabables després d’un sopar deliciós i d’un bon vi. Persona de la que pots aprendre moltes coses, i que malgrat discrepar en molts aspectes, sempre t’enriqueixen les seves reflexions.

Ell qüestionava la psicologia, qüestionava les formes en la comunicació, qüestionava el sistema, qüestionava tothom que se li posava davant, i em qüestionava a mi.

Qüestionar… Una molt bona manera d’aprendre!

La seva passió defensant els seus esquemes, l’arrossegava cap a una mena de tempesta tropical d’aquelles que s’ho emporten tot, com un tanc que per allà on passa ja no hi creix mai més l’herba.

Qüestionant la dimensió psicològica de les persones, vivia presoner de les seves emocions.

Aquell home em va fer pensar en l’obra d’en Pedrolo “Homes i NO”, on durant tot el text els protagonistes lluiten contra un carceller que els té empresonats, fins que descobreixen que darrera el carceller hi ha més reixes, i que està tan empresonat com ells.

Malgrat que he quedat tocada després de la gran tempesta, encara m’aguanto dreta. Entenc perfectament que la vivència que ell té de la situació que està vivint, li faci tenir reaccions defensives i agressives indiscriminades. Ens pot passar a tots.

M’ha tocat rebre a mi, però sé que no va amb mi i això em fa estar en pau.