Entrades

L’autoestima explicada amb la “teoria del formatge de cabra”

La inspiració per aquest post em va venir durant el Fòrum d’empresaris que va organitzar l’Hort Business a Cabrils el passat dia 30 d’octubre.

En una ponència súper interessant del Pedro Rojas sobre Instagram, ell va recalcar la conveniència de publicar fotografies pensant en el que agrada als altres i no a nosaltres. Aleshores em va venir instantàniament una frase al cap:

Instagram funciona exactament al contrari de l’autoestima.

Això em va fer pensar en com explico jo el concepte d’autoestima quan faig formació, i en la meva “teoria del formatge de cabra” que us exposaré més endavant. I vaig decidir que faria un post a Instagram per parlar-ne, i que seria diferent dels habituals. Triaria una fotografia d’una cosa que no m’agrada gens a mi, però sí a molta gent: l’apreciat i famós formatge de cabra.

L’autoestima és el reconeixement del nostre valor intrínsec, molt més enllà de les nostres capacitats i èxits. Té a veure amb l’autoacceptació i és un factor de percepció individual sobre nosaltres mateixos que no hauria d’estar influït pels altres, tot i que malauradament sovint hi està condicionat. Quan som petits rebem afectes del nostre entorn que anem emmagatzemant i que acabaran incidint en la nostra autopercepció.

Per una banda podem rebre confiança, seguretat, independència, crítica constructiva, etc. Factors que incidiran en què tinguem una bona dosi d’autoconfiança i autoestima.

Per l’altra, podem rebre desconfiança, inseguretat, sobreprotecció o desprotecció, crítica destructiva, etc. Factors aquests, que incidiran en què la nostra autoconfiança i autoestima siguin baixes.

Al marge d’això, la nostra autoestima fluctua al llarg de la vida, i és quelcom que podem treballar a través de la intel·ligència emocional, començant per les tres “autos”: autoconeixement, autocontrol i automotivació.

Però bé, anem a la teoria en qüestió:

Si vaig a dinar amb una persona a qui li entusiasma el formatge de cabra i ens posen un plat d’aquest menjar pudent(*) davant nostre, em taparé el nas immediatament, posaré cara de fàstic i l’apartaré del meu davant. Segurament la persona que m’acompanya estarà contenta perquè n’hi haurà més per ella. Coneix perfectament el que val el producte en qüestió, i que algú el rebutgi no fa que aquest perdi cap valor.

Per tant, si coneixem bé el nostre valor intrínsec, no el devaluarem perquè algú ens rebutgi o ens detesti.

Recordeu: tots som el formatge de cabra d’algú.

(*)pudent és com jo el percebo, i no ha de tenir necessàriament a veure amb la realitat.

Què faria jo si tingués menys por?

Valorant la proposta que em va fer el José Antonio, un seguidor de facebook, aquest post parla de la por.
La por és una emoció tan nostra com totes les altres. A mi em mereix un gran respecte perquè, com deia el gran Eduard Punset, sense por l’ésser humà s’hauria extingit.
La por ens informa de les possibilitats de supervivència davant determinades situacions i ens fa ser prudents. És una alarma que, davant de possibles perills, ens alerta que cal buscar més seguretat. Això és molt útil, i per tant no es tracta d’estigmatitzar la por. Com totes les emocions, té la seva funció i ens acompanyarà al llarg de la nostra vida, cal que l’acollim i li donem el seu espai.
Tenim molts nivells i tipus de por, no és el mateix sentir preocupació que pànic, ansietat que angoixa, i en canvi, en tots els casos estaríem parlant de por.

Dit això, us posaré un exemple que no té res a veure amb les emocions, que ens pot ajudar a entendre algunes coses: sabem que la gana és una sensació que ens informa de la necessitat d’alimentar-nos, i que si no tinguéssim sensació de gana, seria més fàcil morir de desnutrició. Ara bé, tu creus que sempre que tens sensació de gana estàs en perill? En el meu cas et puc assegurar que no 😉

Amb la por passa igual. Quantes pors tenen a veure amb coses que hem après i ens han fet creure en un context cultural i social determinat? Quantes pors ens limiten més que no ens protegeixen? Quantes coses meravelloses ens podem perdre per por? Quant patim per coses que no passaran mai? Quantes pors creixen dins el nostre cap, alimentades pels nostres pensaments, i es fan petites quan les mirem als ulls de debò i les afrontem?

Per altra banda, cal tenir en compte que les conductes d’evitació a les que ens porta la por, generen molt de sofriment associat a altres emocions. Alguns exemples podrien ser: frustració, impotència, desànim, decepció, insatisfacció, enveja, gelosia, ressentiment, culpa, desmotivació i solitud.

Superar les nostres pors té el seu moment de vertigen, i per tant només ens hi posarem si li veiem la utilitat i els beneficis. Per exemple, si una persona supera la seva por a les serps, i viu a Barcelona, no li agrada viatjar ni anar a la muntanya i no treballa en cap botiga d’animals ni en cap zoològic, la seva vida no millorarà especialment. En canvi, si aquesta mateixa persona visqués a la selva, superar aquesta por milloraria sensiblement el seu dia a dia. Per tant, abans de posar-nos-hi, ens farem quatre preguntes:

1. Què m’estic perdent a causa d’aquesta por?
Si la resposta és “res important per mi”, doncs a viure amb aquesta por i amb alegria. Si la resposta és “alguna cosa valuosa per mi”, aleshores venen les tres preguntes següents:

2. Què és el pitjor que pot passar si miro d’afrontar-la?
3. Seria pitjor que el que estic vivint ara?
4. Segur?

Escoltant moltíssimes persones tant a la meva vida professional com també en la personal, he fet una llista del que podríem fer aquest estiu si tinguéssim menys por. T’hi atreveixes?

Si tingués menys por:

– Li diria a la meva parella que és la persona més meravellosa del món i que tot i que puc viure sense ella, no ho vull fer, i que sí, que em vull casar amb ella.

– Deixaria aquesta feina que està acabant amb la meva salut.

– Li diria a aquell amic o amiga que l’estimo de manera diferent i no només com una amistat.

– Diria que sí a aquell projecte professional tan engrescador i alhora incert.

– Deixaria d’ajornar el fet de ser pare o mare amb l’excusa que no és el moment.

– Marxaria a viure a l’estranger.

– Li diria a la meva parella que no vull ser pare o mare.

– Em separaria de la meva parella.

– Diria als meus fills que comença a ser hora que s’espavilin i actuaria amb coherència davant aquesta convicció.

– Tindria aquella conversa pendent que tant em fa perdre la son.

– Em comprometria de debò amb aquella causa assumint totes les conseqüències que se’n derivin.

– Sortiria de l’armari.

– Diria el que realment penso d’allò sobre el que tot el meu entorn pensa el contrari.

Com de diferent pot ser aquest estiu si aconseguim tenir menys por, oi?

“Que les vostres decisions responguin a les vostres esperances, no a les vostres pors.” Nelson Mandela