Business Concepts. Young business people is playing mobile. Business people are contacting customers.

T’accepto a linkedin, però no em molestis

Arran d’un interessant debat a linkedin iniciat per Álex López López el divendres passat dia 7 de setembre, sobre l’ús adequat d’aquesta xarxa, m’he plantejat una sèrie de reflexions que han desembocat en aquest post, massa llarg per respondre de manera directa.

Diu l’Álex López: “El cliente de hoy no está en esta red social para comprar al primer proveedor que le contacta. Está para observar, valorar y contratar a los mejores”.
Fins aquí, totalment d’acord.

I segueix: “Enviar una oferta de servicios a un miembro de linkedin sólo porque te haya aceptado, es posiblemente la manera más rápida de no venderle nunca”.
Aquí discrepo.

Encara que si un expert en xarxes afirma això i la majoria dels participants en el debat apunten que linkedin no és per vendre i que els molesta rebre un correu on un contacte recent els ofereix els seus serveis o els demana feina, hauré de reflexionar de cara a futurs contactes.

Per a què acceptem un contacte a linkedin si no ens interessa el més mínim el que fa? Si ens molesta que ens ho expliqui? És que no podem dir que no, si veiem que no ens encaixa el que ens proposen? De fet, a mi em sorprèn molt més quan algú a qui no conec de res em demana contactar a linkedin sense un mínim text de cortesia, i quan l’accepto no em diu res més, ni m’ofereix res, ni em demana res, ni m’explica res. Per a què m’ha demanat contacte? Per a acumular-los i poder dir que en té més de 500?

Segons el meu humil punt de vista com a usuària en xarxes socials, és cert que linkedin és un aparador on compartir coneixement i generar relacions professionals i debats fantàstics. I també és cert que, almenys alguns, estem allà per a generar negoci i en el meu cas, per vendre més serveis de formació.

L’acció comercial ha canviat molt des de l’aparició de les xarxes, però sigui com sigui, la proactivitat sempre ha estat necessària, útil i valorada. Em preocupa que, en general, ens hàgim tornat tan poc receptius, empàtics i sensibles a les necessitats alienes. Tan egocèntrics que sembla que l’únic important sigui el nombre de likes i comentaris rebuts, que encara que ens encantin, si no es tradueixen en facturació, no serveixen més que per a alimentar el nostre ego.

Què se suposa que han de fer els comercials si detecten un client potencial a linkedin? Demanar contacte i anar demostrant quant bons són, comentant en els debats i acumulant seguidors sense més, esperant que els truquin?

De la mateixa manera, què se suposa que han de fer els professionals que busquen feina si veuen una oportunitat a linkedin?

Què és el que molesta si un/a professional contacta amb tu de manera respectuosa a través de linkedin per a oferir-te alguna cosa que podria ser del teu interès o per demanar-te el que sigui?

Jo entenc perfectament que algú a qui he acceptat com a contacte, contacti amb mi per vendre’m o per demanar-me feina, uns cops m’agrada més com ho fan i d’altres menys. El que valoro i m’ajuda a discernir si poden ser els millors i si podria establir relacions professionals amb ells si hi hagués la necessitat, és el com ho fan. En la meva opinió, el diferencial està quan el contacte és respectuós, creatiu, empàtic, assertiu, professional i sobretot, personalitzat.

I com que per mi és bàsica la comunicació, també valoro entre els millors a qui em respon de manera assertiva i respectuosa, encara que sigui per dir-me que no li enviï més mails.

Una darrera reflexió: d’acord amb la meva experiència, els millors a les xarxes socials i els més “gurús”, no sempre són els més humans. Tant en els meus clients com en els meus proveïdors, valoro el perfecte equilibri entre professionalitat i qualitat humana, que només poden mostrar-me en una comunicació interpersonal.

És només la meva opinió. Per a gustos, colors.