Senyora gran

L’àvia Pepita

Aquest dissabte, una àvia que tenia entrades per anar al teatre amb unes amigues, finalment no hi va anar.

Tenia els tiquets comprats de feia dies i li feia il·lusió, no hi va sovint al teatre. Era un d’aquells plans que pintava una mica diferent de la rutina habitual.

Divendres al vespre, l’àvia a la que anomenaré Pepita, va rebre una trucada del seu fill demanant-li que dissabte li fes de cangur del net perquè ell tenia un sopar. I la Pepita no va gosar dir que no.

Està clar que la responsable última d’haver llençat uns diners i d’haver-se perdut una bona tarda amb les amigues, és ella mateixa. De tota manera, aquesta situació em planteja una sèrie de reflexions:

1. La confiança que tenen els fills adults per demanar un favor als pares/avis, és recíproca?

2. Podem parlar de la Pepita a seques? O és que aquesta ha desaparegut fagocitada per l’àvia Pepita?

3. La Pepita pren decisions conscients? O està condicionada per pressions socials, convencions i estereotips?

Estic convençuda que no hi ha una única resposta per cadascuna d’aquestes preguntes, i també, que qui llegeixi aquest post se’n pot fer d’altres. En tot cas m’encanten les preguntes, el que m’inquieta són algunes de les respostes que puc escoltar en la nostra societat:

1. Què hi ha millor per una àvia que passar una tarda amb els seus nets?
2. L’amor de les àvies cap als nets és insuperable.
3. Diu molt d’ella, la capacitat de sacrifici és un gran do.
4. Està jubilada, té tot el temps del món, hi pot anar un altre dia al teatre.
5. Tu no ets mare ni àvia i no pots entendre res…

Les persones som individus, i en funció de les nostres eleccions i d’altres circumstàncies alienes a nosaltres, podem ser nets, fills, germans, amics, estudiants, professionals, tiets, parella, pares, avis, éssers socials… Cal trobar espai per tots els rols dels que volem gaudir, entenent que si el dia té 24 hores, quants més rols vulguem mantenir, menys temps hi haurà en cada un d’ells.

Escolta Pepita, jo no sóc qui per dir-te si vas fer bé no anant al teatre, això només ho pots valorar tu. Si tries amb consciència, qualsevol decisió estarà bé. Endavant!