Doctor in front of a bright background

Em poso a la seva pell doctor

L’entenc perfectament doctor, és lícit el seu mal humor, és inevitable que estigui al límit i perdi les formes, són lògiques la seva cara de pomes agres diària i les seves explosions cada cinc minuts.

Ha de ser duríssim estudiar tant i tants anys per acabar fent una feina on detesta a tots els seus interlocutors naturals. Quin pal aguantar als professionals d’infermeria que gosen donar la seva opinió en temes de salut, qui s’han cregut que són ells? I els professionals auxiliars d’infermeria? Bufff! Quina mandra oi? Per no parlar dels administratius que enlloc de facilitar la feina entorpeixen i de quina manera el seu saber fer.

I per acabar-ho d’arrodonir només li falten els pacients, quin horror! Tot el dia queixant-se sense deixar-lo treballar, de vegades ploren i tot els molt desagraïts, i fan preguntes improcedents, i demanden la seva presència com si vostè fos allà per a això oi?

L’entenc doctor, on s’ha de veure doctor! Que trist sentir-se rodejat de miserables.