Els plans trencats

Aquests darrers mesos he experimentat en primera persona allò que fa temps que sabia: la fragilitat de fer plans.

Algunes persones més que altres -com és el meu cas-, vivim en la gran fantasia de tenir-ho gairebé tot sota control. Quanta ingenuïtat! La feinada i l’energia que ens suposa aquesta falsa creença ens fa viure amb un esforç sovint innecessari i absurd.

Està clar que fer plans és útil, i que si no els fem, també ens podem perdre coses interessants i tenir problemes que ens hauríem pogut estalviar, per tant està lluny de la meva intenció criticar el fet de fer plans, fem-los quan calgui. De tota manera, segur que gaudirem més de tot si estem preparats pels plans trencats, si som més flexibles, si aprenem a conviure amb la incertesa i si deixem de lluitar contra tot allò que no és a les nostres mans.

Sovint recordo el comentari d’una persona que em deia que la seva mare amb noranta anys volia guardar uns diners pel dia de demà, i ella li va respondre: “mare, el dia de demà és avui”. Crec que és una frase que ens hem d’aplicar en certa manera, tinguem l’edat que tinguem.

Fa divuit anys que sóc professional autònoma i en fa molts que em sento segura i consolidada en la meva professió. Tinc bons clients que estan contents, capacitat de treball i estic preparada per a afrontar càrregues importants. Així i tot, tinc una assegurança de malaltia i accidents i una de responsabilitat civil per si de cas, semblava que tot controlat oi? Doncs de totes les coses que m’hagués pogut imaginar que podrien amenaçar la meva economia, i mireu que me les imagino gairebé totes, cap d’elles tenia a veure amb una pandèmia mundial, ves per on!

I aquests eren plans econòmics, però…

I els plans de vida? Quantes abraçades donàvem per fetes pensant que no hi ha res que ens impedeixi abraçar? Quantes persones hem perdut de manera sobtada i sense poder acomiadar?

I els plans de mort? Quantes persones durant aquesta pandèmia han estat incinerades en solitud quan haurien volgut ser enterrades amb una gran cerimònia o havien donat el cos a la ciència?

A la nostra família tenim pendent un comiat de fa més de tres mesos, que tot i que segur que serà bonic i sentit, no serà del tot com la nostra persona estimada havia planificat amb molta consciència i cura.

Quants plans trencats!

Per altra banda, també vull posar el focus en les coses meravelloses que m’han passat sense haver-les planificat:

He compartit una gran i dolça intimitat durant un confinament que ha posat sobre la taula la pau i complicitat amb què visc la vida de parella.

Ha passat ara, de cop i sense esperar-la, una situació que desitjo des de fa nou anys i que preveia que arribaria sobre el 2026.

He après a treballar amb nous canals dels quals no volia ni sentir-ne parlar i gràcies a això he fet nous clients.

En fi, hi ha moltes coses bones que també passen per sorpresa.

Així que aquest estiu no planificaré les vacances. Si no tinc feina miraré de gaudir del meu temps, i si en tinc, aprofitaré l’oportunitat per facturar alguna cosa i recuperar una mica la meva economia. Per tant, per primer cop en molts anys, aquest mes d’agost estic a la vostra disposició professional.

Recordeu: en certa manera “el dia de demà, és avui”.

Bon estiu!

 

Imatge de Hans Braxmeier de Pixabay