2016-04-26 09.32.42

El niu de tórtores

Aquest darrer mes d’abril, vam descobrir amb il·lusió que teníem un niu de tórtores a casa nostra, i que hi havia dos ous.

Des de la finestra del despatx on treballem quan ho fem des de casa, podíem veure clarament els esdeveniments que s’anirien produint, i cada matí i cada vespre, anàvem seguint el procés.

Dia i nit, amb fred, pluja o vent, els progenitors van estar amb determinació allà, tenint cura d’aquells dos ous donant una imatge que ens transmetia molta tendresa.

Les tórtores també van buscar l’estabilitat, per trobar el millor moment per posar els ous, amb una climatologia propensa perquè quan neixin les cries puguin desenvolupar-se amb facilitat. I també per trobar el millor lloc, la nostra casa, la que nosaltres ja fa temps que vam batejar com a la casa de l’amor.

Tot i que no els podíem distingir, segons he llegit, són tant el pare com la mare que coven els ous, o sigui que van buscar l’obertura que et permet prendre consciència de què necessites dels altres. Segurament anaven fent torns, treballant en equip per a un objectiu comú i compartit, que més tard va donar els seus magnífics fruits.

I també van ser flexibles, canviant de posició segons bufés el vent, adaptant-se a tot allò que no depenia d’elles, i buscant la millor manera de mantenir-se fermes en el seu propòsit.

Finalment van néixer les criatures, fruit de l’equilibri perfecte entre les quatre disposicions actitudinals anteriors. Dos pollets preciosos que molt aviat es van convertir en joves encuriosits. I després d’algunes escapades curtes per conèixer bé els voltants, un dia van decidir arriscar-se a abandonar el niu definitivament.