2019: Estiu – Desconnecto del 5 al 30 d’agost

Som en ple estiu i alguns de nosaltres estem a punt de començar vacances, d’altres potser ja les heu fetes i potser algú no en farà.
Sigui quina sigui la teva situació, segurament en alguna ocasió de la teva vida t’hauràs preguntat:
Què faria jo aquest estiu si tingués més diners?

Se’t poden acudir algunes respostes interessants a aquesta pregunta, però en tot cas, en la majoria dels casos es quedaran en pura fantasia.

Ara bé, et plantejo una pregunta que és probable que et porti més lluny:
Què faria jo aquest estiu si tingués menys por?

Pensa-hi, sincerament, amb la ment i el cor oberts. T’ho imagines?

Si vols llegir les meves reflexions sobre la por, aquí les tens.

Bon estiu i fins a la tornada!

Gemma

Què faria jo si tingués menys por?

Valorant la proposta que em va fer el José Antonio, un seguidor de facebook, aquest post parla de la por.
La por és una emoció tan nostra com totes les altres. A mi em mereix un gran respecte perquè, com deia el gran Eduard Punset, sense por l’ésser humà s’hauria extingit.
La por ens informa de les possibilitats de supervivència davant determinades situacions i ens fa ser prudents. És una alarma que, davant de possibles perills, ens alerta que cal buscar més seguretat. Això és molt útil, i per tant no es tracta d’estigmatitzar la por. Com totes les emocions, té la seva funció i ens acompanyarà al llarg de la nostra vida, cal que l’acollim i li donem el seu espai.
Tenim molts nivells i tipus de por, no és el mateix sentir preocupació que pànic, ansietat que angoixa, i en canvi, en tots els casos estaríem parlant de por.

Dit això, us posaré un exemple que no té res a veure amb les emocions, que ens pot ajudar a entendre algunes coses: sabem que la gana és una sensació que ens informa de la necessitat d’alimentar-nos, i que si no tinguéssim sensació de gana, seria més fàcil morir de desnutrició. Ara bé, tu creus que sempre que tens sensació de gana estàs en perill? En el meu cas et puc assegurar que no ;-)

Amb la por passa igual. Quantes pors tenen a veure amb coses que hem après i ens han fet creure en un context cultural i social determinat? Quantes pors ens limiten més que no ens protegeixen? Quantes coses meravelloses ens podem perdre per por? Quant patim per coses que no passaran mai? Quantes pors creixen dins el nostre cap, alimentades pels nostres pensaments, i es fan petites quan les mirem als ulls de debò i les afrontem?

Per altra banda, cal tenir en compte que les conductes d’evitació a les que ens porta la por, generen molt de sofriment associat a altres emocions. Alguns exemples podrien ser: frustració, impotència, desànim, decepció, insatisfacció, enveja, gelosia, ressentiment, culpa, desmotivació i solitud.

Superar les nostres pors té el seu moment de vertigen, i per tant només ens hi posarem si li veiem la utilitat i els beneficis. Per exemple, si una persona supera la seva por a les serps, i viu a Barcelona, no li agrada viatjar ni anar a la muntanya i no treballa en cap botiga d’animals ni en cap zoològic, la seva vida no millorarà especialment. En canvi, si aquesta mateixa persona visqués a la selva, superar aquesta por milloraria sensiblement el seu dia a dia. Per tant, abans de posar-nos-hi, ens farem quatre preguntes:

1. Què m’estic perdent a causa d’aquesta por?
Si la resposta és “res important per mi”, doncs a viure amb aquesta por i amb alegria. Si la resposta és “alguna cosa valuosa per mi”, aleshores venen les tres preguntes següents:

2. Què és el pitjor que pot passar si miro d’afrontar-la?
3. Seria pitjor que el que estic vivint ara?
4. Segur?

Escoltant moltíssimes persones tant a la meva vida professional com també en la personal, he fet una llista del que podríem fer aquest estiu si tinguéssim menys por. T’hi atreveixes?

Si tingués menys por:

- Li diria a la meva parella que és la persona més meravellosa del món i que tot i que puc viure sense ella, no ho vull fer, i que sí, que em vull casar amb ella.

- Deixaria aquesta feina que està acabant amb la meva salut.

- Li diria a aquell amic o amiga que l’estimo de manera diferent i no només com una amistat.

- Diria que sí a aquell projecte professional tan engrescador i alhora incert.

- Deixaria d’ajornar el fet de ser pare o mare amb l’excusa que no és el moment.

- Marxaria a viure a l’estranger.

- Li diria a la meva parella que no vull ser pare o mare.

- Em separaria de la meva parella.

- Diria als meus fills que comença a ser hora que s’espavilin i actuaria amb coherència davant aquesta convicció.

- Tindria aquella conversa pendent que tant em fa perdre la son.

- Em comprometria de debò amb aquella causa assumint totes les conseqüències que se’n derivin.

- Sortiria de l’armari.

- Diria el que realment penso d’allò sobre el que tot el meu entorn pensa el contrari.

Com de diferent pot ser aquest estiu si aconseguim tenir menys por, oi?

“Que les vostres decisions responguin a les vostres esperances, no a les vostres pors.” Nelson Mandela

Emoció + Creença = emoció x 2

Quantes vegades a la vida has sentit enveja? I en quantes t’has afanyat a afegir-hi l’etiqueta d’”enveja sana”? Les emocions no són sanes o insanes, el que és beneficiós per la nostra salut emocional, és reconèixer-les, acceptar-les i decidir què fem amb elles.

Per tant, l’enveja és enveja es miri per on es miri, i si en algun moment de la teva vida la sents i comences a pensar que no l’hauries de sentir perquè és dolenta i tu no ets tan mala persona com per sentir-la i bla, bla, bla… Aleshores sentiràs enveja i culpa.

Has vist que fàcil que es poden multiplicar les emocions?

Les persones no podem decidir com ens sentim i cal que ho reconeguem i ho acceptem. Totes les emocions formen part de nosaltres i per tant, acollir-les és acceptar-nos amb tot allò que ens agrada i també amb el que no.

El que sí que podem fer i és a les nostres mans, són tres coses:

1. Treballar sobre les nostres creences i pensaments, ja que les emocions se n’alimenten.

2. Reconèixer les emocions que sentim, justament en el moment en què les sentim, acceptar-les i decidir com volem gestionar-les: meditació, esport, art, escriptura, converses pendents…

3. Exercir autocontrol. És a dir, que tot allò que fem, no fem, diem o callem ho decideixi la nostra voluntat i no deixem que se n’apoderin les nostres emocions. Per tant, aconseguir tenir conductes “utilètiques”(*) que ens beneficiïn i ens potenciïn.

Tot això requereix un treball d’auto observació i d’entrenament important. Un temps i un esforç, que només decidirem invertir si hi veiem beneficis. Ho voleu provar?

(*) “utilètica” és un terme que no existeix. Me’l vaig inventar per referir-me a la conducta o a la comunicació. Per mi la comunicació “utilètica” és aquella que és útil i per tant contribueix als nostres objectius, i és ètica i per tant està alineada amb els nostres valors. Com que la utilitat i els valors són personals, només nosaltres mateixos podrem determinar si una comunicació ha estat “utilètica” o no.