Trossets de vida

Aquest 2017 que estem deixant enrere ha estat un any difícil per mi. He experimentat la pèrdua en primera persona i en moltes de les seves formes. La vida m’ha posat en situacions on he hagut de revisar els meus valors, confrontar-los, ordenar-los i també prendre decisions importants i dures. Tot plegat ha estat un gran aprenentatge que inclou entre d’altres, la meva reconciliació amb el concepte de mort.

Si obro una mica el focus, veig que són tantes les coses bones que també m’han passat aquest any!
Abraçades, petons i amor diaris, festa de 50 anys inoblidable, moments de pau i intimitat preciosos, tertúlies amb amics i amigues fantàstics, excursions increïbles, banys especials, estones meravelloses de rutina quotidiana, fites heroiques, emocions desbordades…

Tot i els entrebancs de l’any, sé que sóc afortunada de poder fer reflexions d’aquest tipus, de poder posar-me davant l’ordinador a expressar com em sento, d’estar al costat de les persones que estimo i de tenir les necessitats bàsiques més que cobertes. Que algunes persones del món tinguem aquest privilegi i d’altres no, m’inquieta i em trasbalsa.

Amb tot, constato el que ja intuïa, que cada any que passa amplio i milloro la meva capacitat per viure amb consciència, i que això, a nivell individual, em dóna una sensació de plenitud infinita que em permet sentir-me en pau malgrat els inconvenients.

Davant qualsevol situació de conflicte intern, a mi m’és útil prioritzar els meus valors, prendre decisions, i actuar. La pregunta que em faig és: què puc fer o deixar de fer per sentir-me millor?

Cada any escric la meva carta als reis amb els meus desitjos, i  aquest any demanaré de tot cor coses que mai hagués imaginat que voldria, perquè per molt que facis plans, la vida sempre et sorprèn.

Per un 2018 ple d’amor i consciència!