2017: Per un gran 2017. Bones festes!!!

Desitjo que aquest 2017 assoleixis els teus reptes amb:

La determinació imprescindible per saber on vols anar.

L’estabilitat necessària per generar el millor context.

L’obertura convenient per a aprendre dels altres.

La flexibilitat adequada per adaptar-te i crear.

L’equilibri perfecte entre les 4 disposicions actitudinals anteriors.

BONES FESTES!!!

Les tórtores de la fotografia són reals, descobreix aquí la seva història.

El niu de tórtores

Aquest darrer mes d’abril, vam descobrir amb il·lusió que teníem un niu de tórtores a casa nostra, i que hi havia dos ous.

Des de la finestra del despatx on treballem quan ho fem des de casa, podíem veure clarament els esdeveniments que s’anirien produint, i cada matí i cada vespre, anàvem seguint el procés.

Dia i nit, amb fred, pluja o vent, els progenitors van estar amb determinació allà, tenint cura d’aquells dos ous donant una imatge que ens transmetia molta tendresa.

Les tórtores també van buscar l’estabilitat, per trobar el millor moment per posar els ous, amb una climatologia propensa perquè quan neixin les cries puguin desenvolupar-se amb facilitat. I també per trobar el millor lloc, la nostra casa, la que nosaltres ja fa temps que vam batejar com a la casa de l’amor.

Tot i que no els podíem distingir, segons he llegit, són tant el pare com la mare que coven els ous, o sigui que van buscar l’obertura que et permet prendre consciència de què necessites dels altres. Segurament anaven fent torns, treballant en equip per a un objectiu comú i compartit, que més tard va donar els seus magnífics fruits.

I també van ser flexibles, canviant de posició segons bufés el vent, adaptant-se a tot allò que no depenia d’elles, i buscant la millor manera de mantenir-se fermes en el seu propòsit.

Finalment van néixer les criatures, fruit de l’equilibri perfecte entre les quatre disposicions actitudinals anteriors. Dos pollets preciosos que molt aviat es van convertir en joves encuriosits. I després d’algunes escapades curtes per conèixer bé els voltants, un dia van decidir arriscar-se a abandonar el niu definitivament.

La necessitat de mantenir converses incòmodes

Quan en els cursos que imparteixo pregunto als meus alumnes quines coses valoren en les relacions humanes, un alt percentatge de persones respon que els agrada la sinceritat i la gent que parla clar.

Per altra banda, la meva experiència em diu que el nivell de maduresa per poder parlar clar de les coses que no ens agraden, ha de ser força alt. Malauradament, no sempre estem a l’alçada i la sinceritat tan reclamada pot acabar passant factura.

En les relacions socials superficials no és necessari, jo ni tan sols aconsellaria entrar a debatre certes qüestions. Ara bé, quan volem construir relacions sòlides de parella, família, amistat i també professionals, es fa indispensable tenir la determinació i la serenor per poder proposar i abordar converses incòmodes.

A continuació detallo les claus per a construir relacions sòlides i mútuament satisfactòries:

1.  Autoconeixement: tenir molt clar quines són les nostres necessitats bàsiques a banda de les purament essencials per a la supervivència, haver-les avaluat i haver pres consciència de quines són les realment importants per nosaltres i passen per davant d’altres. També conèixer els nostres valors essencials, allò que realment volem conservar. Reconèixer les nostres emocions, entendre-les, acceptar-les, saber-les expressar i gestionar-les de manera potenciadora.

2.  Comunicació: per què ens coneguin i també per conèixer l’altre. Per tenir clares les necessitats i els valors de cadascú. Per a expressar les nostres emocions i entendre les de l’altre i la seva manera de viure la realitat. Si una persona no parla, o no vol escoltar, a l’altra només li queda interpretar o ser interpretada, i aquest filtre subjectiu, massa sovint porta a mals entesos que són totalment evitables. Puc i tinc el dret de decidir passar per alt la necessitat d’una altra persona, el que és una llàstima és fer-ho per desconeixement.

3.  Empatia: per tenir cura de les necessitats i interessos dels altres, i poder entendre des d’on viuen la realitat, que sovint és des d’una visió molt diferent a la nostra.

4.  Coratge: per tenir cura de les pròpies necessitats i interessos i no cedir per por o evitació del conflicte. Enfrontant-nos a la situació i no a la persona que tenim davant.

5.  Compromís: per assumir les pròpies responsabilitats i actuar amb la ferma voluntat de fer créixer la relació amb respecte cap a un mateix i cap a l’altre.

6.  Autoestima: per detectar quan val la pena lluitar per una relació i quan és millor posar-la al calaix de les relacions socials superficials o simplement donar-la definitivament per tancada. I també, per no insistir en estar a la vida d’algú que no t’hi vol, o voler que estigui a la teva vida algú que no vol ser-hi.

Actuar de manera passiva, és evitar o negar els conflictes passant per alt les pròpies necessitats. Si aquesta conducta és habitual, pot acabar generant molta frustració i insatisfacció. Evidentment hi ha moments en que el més útil és callar. Si actuem de manera passiva per decisió i convicció, perfecte! Si ho fem per por, és quan generarem el problema.

Actuar de manera agressiva és crear un conflicte passant per alt les necessitats dels altres. Si aquesta conducta és habitual, pot acabar generant relacions i ambients tensos. De tota manera, quan una persona no es comunica, de vegades només et queda la provocació per fer-lo explotar. Si actuem de manera agressiva per decisió i convicció, perfecte! Si ho fem per manca d’autocontrol i després ens en penedim, és quan generem el problema.

Actuar de manera assertiva, és posar els conflictes existents sobre la taula, ni evitant-los, ni creant-los. Per crear relacions interpersonals sòlides, és positiu que fomentem l’assertivitat. Ara bé, cal recordar que abordar un conflicte existent i expressar com ens sentim i què necessitem davant aquella situació, no té res a veure amb crear-lo. Sovint es titlla de conflictives aquelles persones que actuen amb maduresa, responsabilitat i respecte cap a elles mateixes.