Quan estem atrapats – Exercici d’empatia

Hi havia una vegada un home intel·ligent atrapat en la seva insatisfacció i en la seva ràbia.

Era una persona sàvia, d’aquelles amb les que en un altre context t’hi podries passar hores xerrant de tot i de res a la fresca d’una nit d’estiu. En una d’aquelles tertúlies inacabables després d’un sopar deliciós i d’un bon vi. Persona de la que pots aprendre moltes coses, i que malgrat discrepar en molts aspectes, sempre t’enriqueixen les seves reflexions.

Ell qüestionava la psicologia, qüestionava les formes en la comunicació, qüestionava el sistema, qüestionava tothom que se li posava davant, i em qüestionava a mi.

Qüestionar… Una molt bona manera d’aprendre!

La seva passió defensant els seus esquemes, l’arrossegava cap a una mena de tempesta tropical d’aquelles que s’ho emporten tot, com un tanc que per allà on passa ja no hi creix mai més l’herba.

Qüestionant la dimensió psicològica de les persones, vivia presoner de les seves emocions.

Aquell home em va fer pensar en l’obra d’en Pedrolo “Homes i NO”, on durant tot el text els protagonistes lluiten contra un carceller que els té empresonats, fins que descobreixen que darrera el carceller hi ha més reixes, i que està tan empresonat com ells.

Malgrat que he quedat tocada després de la gran tempesta, encara m’aguanto dreta. Entenc perfectament que la vivència que ell té de la situació que està vivint, li faci tenir reaccions defensives i agressives indiscriminades. Ens pot passar a tots.

M’ha tocat rebre a mi, però sé que no va amb mi i això em fa estar en pau.