Lideratge 10.0

Vull centrar aquest escrit en les males experiències que he viscut en diverses organitzacions al llarg de la meva trajectòria professional, que ha estat força canviant i moguda. Situacions desagradables que em van obligar a adaptar-me als canvis inesperats, a prendre decisions difícils, a anar contracorrent, i a moltes altres coses que m’han ensenyat moltíssim, que han contribuït a la meva formació i que m’han portat fins on sóc ara.

Si penso en tots i totes els/les caps que he tingut, n’hi ha només una a qui considero una gran mestra, va ser un gran model per mi i va saber treure la meva millor versió. Una dona que sempre era al peu del canó, amb una capacitat de treball infinita i una gran exigència. Transmetia una calma que jo admirava i envejava des de la meva situació d’estrès permanent. Després, els records es dilueixen en altres caps d’aquells que “ni fu ni fa”, i per últim hi ha els caps que em van ensenyar més de tots, dels que vaig aprendre com NO vull fer les coses.

Durant la meva experiència liderant equips de treball, també jo he comès infinites errades, i puc assegurar-vos que he après molt més d’aquestes que no pas dels meus encerts.

Darrerament, per diverses circumstàncies, he connectat amb moltes d’aquelles vivències. A continuació teniu un recull sobre la meva experiència negativa com a membre d’un equip de treball:

ALGUNES DE LES EMOCIONS NEGATIVES QUE HE VISCUT

1. Frustració
La frustració és una emoció que té a veure amb la no consecució dels objectius pels que hem lluitat. Quant més important sigui l’esforç realitzat, més gran serà la frustració sentida si no assolim l’objectiu.
Aquest és un fet clau a tenir en compte quan fem una selecció de personal. Ara miro enrere i penso en quantes vegades em van “vendre la moto” i després, a l’entrar a l’empresa, res no era com t’havien dit ni com t’havies imaginat. Realment no donar tota la informació al teu candidat, o no posar límits a les seves expectatives, pot acabar tenint conseqüències nefastes, sobretot si ha deixat una altra feina per incorporar-se a la vostra organització.

2. Ràbia
A banda de la frustració, la situació que us acabo d’exposar genera també ràbia. La ràbia de sentir-se enganyat sumada a la de no haver sabut detectar que et “venien la moto”: no haver fet més preguntes, no haver-te informat millor de l’estat de la companyia, etc. És a dir, la ràbia que sorgeix quan ens adonem que la màxima responsabilitat d’allò que ens frustra, la tenim nosaltres.

3. Por
Que sorgeix quan t’atreveixes a mirar de canviar coses allà on has anat, quan de manera assertiva, amb més o menys traça, mires de qüestionar-te l’ordre establert. Quan aquesta situació pot fer que les persones del teu entorn deixin de valorar-te i el que facin sigui qüestionar-te a tu, enlloc d’escoltar-te i si cal discrepar amb respecte. Davant d’aquesta situació totes les teves energies les has de dedicar a justificar-te i defensar-te enlloc d’aportar i construir. Quant menys segur estàs de tu mateix, més gran és la por que sents, i més et pot arribar a paralitzar.

4. Decepció
Quan veus que alguna persona et recolza i està totalment d’acord amb tu de manera individual i en canvi fa tot el contrari en públic quan hi ha una reunió d’equip.

ALGUNES DE LES ACTITUDS I CONDUCTES QUE NO M’AGRADEN

1. La intolerància davant les diferències
Quan no s’accepten les diferents maneres de pensar, sentir, necessitar, fer, dir i ser.

2. L’immobilisme
Quan algú toca un tema tabú que obliga al grup a qüestionar-se, sempre surten grans defensors de la causa.

3. El paternalisme
Quan algú decideix el que és bo i el que no és bo per tu amb missatges del tipus: “això és una gran oportunitat per tu encara que no ho sàpigues veure”

4. La covardia
Quan el grup et combat i després els individus per separat pretenen consolar-te.

5. La manca d’empatia
Davant les necessitats de cada individu.

6. La necessitat de fer judicis ràpids
Quan etiquetem a les persones sense donar-nos prou temps per conèixer-les mínimament.

7. Les formes
Quan ens donem permís per dir tot allò que pensem i sentim sense aturar-nos a pensar ni un segon sobre com dir-ho, amb independència de a qui puguem fer mal i en quina mesura.

8. La manca d’autoconsciència
Quan emocions com la inseguretat o l’enveja, no son reconegudes i limiten a l’individu, fent que surti allò que no contribueix ni al propi benestar ni al benestar aliè.

Tot el que he descrit fins ara, fa que les persones que vulguin tenir entitat pròpia al marge del grup, tinguin dues possibles sortides:

a. Les persones que estiguin més vulnerables, s’enfonsaran i entraran en estats d’angoixa i depressió. Qualsevol de nosaltres hi estem exposats en funció del moment que ens trobem.

b. Les persones que estiguin més fortes, aguantaran com a individus, tot i que les seves relacions amb el grup quedaran molt malmeses. I ja se sap que, quan es deteriora la relació, es deteriora la tasca.

Veient tot aquest panorama, m’han vingut al cap dues definicions de líder que afegeixo al meu diccionari particular:

Termilíder o líder termita  (també anomenat popularment Terminator): Aquella persona que preocupada per assolir l’èxit individual, permet que el grup, el context o les circumstàncies, roseguin mica en mica la il·lusió i l’auto motivació dels seus col·laboradors.

Líder 10.0: Aquella persona que és capaç de tenir cura de les relacions que s’estableixen dins el seu equip, amb l’objectiu de treure la millor versió de cadascú i descarregar sempre la darrera actualització d’aquestes versions. Versions que no es “pengin” i que contribueixin i aportin de manera proactiva, ajudant a construir objectius comuns i estratègics que donin valor a l’organització i als professionals que la formen.

En aquest sentit, jo segueixo actualitzant-me per a assolir la meva millor versió. Espero que mai no ho aconsegueixi, això voldrà dir que segueixen sortint noves i més potents versions de mi mateixa.

Descarregant…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..