La comunicació assertiva

En tot procés de comunicació, l’actitud de cada una dels que hi intervé és clau perquè aquest intercanvi d’informació flueixi d’una manera o una altre. L’estat d’ànim, la situació personal, les expectatives, son característiques que poden generar una actitud defensiva, agressiva, pacífica, etc. amb l’interlocutor.

Per saber-ne més la Gemma Prats, la nostra Psicòloga ens explica què és ser assertiu i quines habilitats cal desenvolupar:

La comunicació assertiva és l’habilitat de fer valer els nostres drets i sentiments, respectant els drets i sentiments aliens. La comunicació interpersonal, és una de les eines més valuoses de les que disposem per a aconseguir relacionar-nos de manera satisfactòria. Al mateix temps, se’ns pot girar en contra si no som capaços d’utilitzar-la de manera intencional.

Les persones necessitem comunicar-nos amb la parella, els amics, els veïns, els clients, els proveïdors, els companys de feina o de classe, els professors, etc. Si decidim no tenir cura de la nostra comunicació, correm el risc de quedar-nos sols. Si el volem assumir, almenys que sigui de manera conscient.

Comunicar-se de manera intencional significa prendre consciència de tot allò que fem i diem, i de per a què ho fem i per a què ho diem. Triar els gests, les cares, les paraules i el to de veu que considerem més adequats en cada situació. Pel contrari, la comunicació aleatòria, és tot allò que comuniquem sense voler. (Ex: Amb la nostra cara donem una informació que no volíem transmetre).

Comunicar amb intenció i de manera assertiva, no significa sempre dir les coses que l’altre vol sentir, però si dir-ho de la millor manera, respectant-nos a nosaltres mateixos i a l’altre. Si callo el que sento no em tinc en compte a mi mateix (comunicació passiva), si dic el que sento agredint i de males maneres, no tinc en compte l’altra part (comunicació agressiva). Si tinc cura de les dues parts parlant des del jo enlloc de des del tu, m’estic comunicant de manera assertiva. (Ex: JO em sento enganyada, enlloc de TU ets un mentider).

Exemples freqüents on algunes persones acostumen a ser passives o agressives quan seria més saludable i adaptatiu ser assertives:

1. El metge em dóna unes pautes complicades i jo tinc dubtes…
A) Resposta passiva: Em sento confús però no pregunto per no semblar tonto o pesat
B) Resposta Agressiva: “Els metges us penseu que ho sabeu tot i de comunicació no en teniu ni idea. A veure si t’expliques millor!!!”

2. Fa molta estona que espero a la sala d’espera i veig que la gent que ha arribat més tard passa davant meu…
A) Resposta passiva: M’enfado però no pregunto per no donar la nota.
B) Resposta Agressiva: Em dirigeixo a la persona de recepció i li dic cridant: “Es pot saber què passa? Això és intolerable, sou una colla d’incompetents!!!

De tota manera, la comunicació assertiva no sempre és la més adequada. Algunes vegades convé ser passiu i callar, i d’altres, després que repetides comunicacions assertives no hagin tingut bons resultats, pot convenir utilitzar fórmules més agressives. Cal tenir en compte que quan parlo de la necessitat d’utilitzar fórmules més agressiv es, em refereixo a una comunicació més contundent, en cap cas irrespectuosa o mal educada com són els exemples anteriors.

El més important és que, sigui quina sigui la nostra resposta: passiva, agressiva o assertiva, hagi estat triada de manera intencional i per tant controlada i decidida, assumint-ne les conseqüències. Si la nostra tria no ha estat la més encertada o la més útil, podem treure conclusions i treballar per fer-ho millor en properes ocasions.